Pagell és un home amb una pell plena de pigues de color roig, el bigoti i la barba sal i pebre, de mitja edat, de mitja alçada, una mica allomat, no gaire corpulent; té l’aspecte d’ésser un infatigable treballador, molt pobre, molt resignat, d’una infinita bonhomia.

— Imagini’s — diu — que amb dos altres homes de Begur, que ja són morts, pescàvem la llagosta als glapissans dels Llims, a la part de més fora dels Llims. Un matí, mentre llevàvem les nanses, veiérem flotar, sobre el mar, una caixeta. La recollírem i, acabada la feina, l’espanyàrem. La caixeta era de fusta molt bona, molt ben feta, i, encara que feia molts de dies que era en mar, no havia deixat passar ni una gota d’aigua. A dins de la caixeta hi havia un feix de papers. Els llegírem, però no hi entenguérem res. Eren uns papers blancs amb unes lletres molt ben fetes. Tant l’un com l’altre dels que anàvem embarcats creguérem que no valia la pena. Així, els anárem llençant a l’aigua com si es tractés de retalls de diari. El que ens agradà fou la caixeta. Suposàvem que a Begur, ens en donarien un parell de duros de seguida. Els papers, els llençàrem tots en mar, menys dos o tres que, per descuit, quedaren en sentina.

“En arribar a Sa Tuna, s’acostà a la barca el senyor Nap, per veure el que portàvem i comprar algun peix.

“Tot regatejant li ensenyarem la caixeta i li explicàrem allò dels papers..

“— Els papers eren com aquest... — vaig dir-li, mostrant-li’n un, mig moll, que vaig arreplegar a sota el banc de popa.

“ Nap es mirà llargament el paper. Se’l mirà per davant i per darrera i després a contrallum. Era un home entès en coses de comerç. Portava els llibres de la “comparativa”. A la fi, digué:

“— Tots els bitllets que heu llençat eren com aquests?

“— Ens pensaríem que sí. Millor dit, eren exactament com aquest.

“Nap ens mirà amb un aire de tristesa i de curiositat vivíssima: una mirada que mai no li havia vist.

“ — I què és, senyor Nap, aquest paper? — que jo vaig dir-li.

“ — És un bitllet de cinc lliures esterlines...

Hermós, que ha escoltat la història amb un enorme interès, no es pot contenir:

— Jo, d’això, en dic una punta de burros...

Pla, Josep. "Un viatge Frustrat" dins Aigua de mar. Destino, OC II, p. 133-134