Ús de cookies
Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment a la nostra Política de Cookies.
imatge
imatge
imatge imatge
Inici arrow Què fem? arrow Exposicions temporals
aa | AA
 | 
CA | ES | EN | FR

Exposicions temporals Imprimir a/e

  1. 2001. El carrer Estret, la poètica de la banalitat
  2. 2002. Gaudí i Verdaguer llegits per Josep Pla
  3. 2001-02. Josep Pla: “...sóc un illòman”
  4. 2003. El temps que fuig. Narcís Comadira i Josep Pla
  5. 2004. Salvador Dalí, Josep Pla. Coincidències
  6. 2005. Josep Pla. Cartes d'Itàlia
  7. 2006. Josep Pla i els pintors.
  8. 2006. Josep Pla com a pretext
  9. 2007. Pla, biògraf de Rusiñol.
  10. 2008. Pels camins de l'Empordà. Günter Grass - Josep Pla
  11. 2008. Pla, l'Hermós i companyia. Figures literàries II
  12. 2009. Maria Àngels Anglada (1930-1999). Vida i obra
  13. 2010. El Madrid de Josep Pla
  14. 2010. Aigua de mar
  15. 2010. Jaume Vicens i Vives - Josep Pla. Complicitats
  16. 2010. Les ciutats europees de Josep Pla
  17. 2011. A l'ombra de Josep Pla
  18. 2012. Dues mirades a Maillol. Josep Pla i Torres Monsó
  19. 2013. Les ciutats europees de Josep Pla
  20. 2014. Notes sobre París. Joan Pujol-Creus — Josep Pla
  21. 2015. Pop-up! Dibuixa'm un conte
  22. 2016. Josep Pla i la civilització surera

2009. Maria Àngels Anglada (1930-1999). Vida i obra


Anglada

ExpoTemp09

Vista de l'exposició. © Càtedra Maria Àngels Anglada.

L’exposició temporal d’enguany a la Fundació Josep Pla és una producció de la Càtedra Maria Àngels Anglada i es podrà veure fins el 27 de setembre.

Maria Àngels Anglada i Abadal va néixer el 1930 al carrer de la Riera de Vic i va morir a Figueres, a l’Alt Empordà, el 23 d’abril de 1999, el dia de Sant Jordi. Va cultivar diversos gèneres literaris: de la narrativa a la crítica literària, passant per l’assaig i les traduccions. Per damunt de tot, però, se sentia poeta i escrivia com a poeta, i les obres d’aquests gèneres són fetes amb els mateixos materials que els versos. Els escenaris de les seves obres, els hem de buscar a la plana de Vic de la seva infantesa, als racons empordanesos que va aprendre a estimar així com als paisatges d’Itàlia i Grècia que sovint foren destinació dels seus viatges. La seva mirada era d’una extrema sensibilitat i sabia destil·lar amb paraules ben trobades tant l’emoció sentida davant la bellesa natural o artística com la indignació davant la injustícia. Maria Àngels Anglada començà a escriure molt aviat, però trigà força a publicar. Aplicava a la seva producció el rigor i el sentit crític que havia afinat després d’anys d’escriure assaig literari en la premsa. La seva obra poètica es troba aplegada a Columnes d’hores (1990) i Arietta (1994). La seva producció es completa amb assaigs i estudis de divulgació literària i també amb traduccions d’autors clàssics.

La seva obra reposa sobre uns eixos fonamentals: la llengua, la memòria, el compromís, el paisatge, l’art i la música... Quan el nostre país faci la pau amb la seva collita de poetes, l’obra sòlida i essencial de Maria Àngels Anglada hi serà entre les primeres. L’exposició Maria Àngels Anglada. Vida i obra és un recorregut cronològic il·lustrat amb imatges i acompanyat de paraules que va dir i escriure l’autora. La Fundació Josep Pla de Palafrugell vol obrir les seves portes a aquesta escriptora empordanesa. Tot i que hi ha aspectes estilístics i ideològics que els separen, Pla i Anglada compartiren dues grans passions: per Itàlia i el Mediterrani, per l’ofici d’escriure.


cometes Precisament ha contribuït com pocs a divulgar l’accés a la lectura del català, aplicant a la formació de la seva prosa –tant entenedora, clara, matisada i personal- els consells d’Horaci: “tindrà l’heroisme de sacrificar i remoure del lloc on s’estaven aquelles paraules que tinguin poc esclat i minsa vàlua; afegirà mots nous d’aquells que l’ús engendra i introdueix; vehement i llisquívol, molt semblant a un riu d’onades clares, escamparà riquesa onsevulla; redreçarà el que ja sigui lànguid; passarà pena i semblarà que juga. cometes

Anglada, M. Àngels. “Dos clàssics: Horaci i Pla”. Hora nova, núm. 4 (17/23-IV-1984), p. 3

 

cometesCanigó

D'una finestra del mas
en ple hivern he mirat el Canigó
d'una blancor radiant.
Només l'abstracció del blanc
molt a prop del mar en calma,
blau, immòbil.

[...] he canviat "immobilitat" pel seu adjectiu, i he escrit "mirat", en comptes de vist, per necessitats de ritme. Tota la resta és intacta. No em negareu que Josep Pla va escriure, doncs, diversos poemes lírics inesperats. cometes

Anglada, M. Àngels. “El poeta líric de Notes per a Sílvia - Notes intranscendents sobre Josep Pla ”
El 9 nou , núm. 675 (14-XI-1986), p. 23

 

cometesHivern

Arbres de fulla caduca
-tronc grisens, romatge nu-
tenen com un desig tímid,
però ben cert, de verdor.
Pluja. Els abres hi frueixen.
I després la tramuntana,
airet tònic, esvelt, clar.
Diu que guaria la gent,
fent l'aire lleuger i diàfan
a la plana entollada d'aigües mortes. cometes

Anglada, M. Àngels. “El poeta líric de Notes per a Sílvia - Notes intranscendents sobre Josep Pla ”
El 9 nou , núm. 675 (14-XII-1986), p. 23


Articles de Maria Àngels Anglada sobre Josep Pla

 



 

Recomanem

Aula de Lletres de Palafrugell

Càtedra Josep Pla



Mapa literari català



Destino digitalitzat

Arxiu digital de l'Arxiu Municipal de Palafrugell

La Veu de Catalunya digital


Declaració mediambiental FJosepPla



 

Comparteix!


© Copyright 2004::2012 - Fundació Josep Pla - Telf.: 972 30 55 77
imatge   imatge
Disseny professional web::Xarxa Internet