Ús de cookies
Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment a la nostra Política de Cookies.
imatge
imatge
imatge imatge
Inici arrow Què fem? arrow Exposicions temporals
aa | AA
 | 
CA | ES | EN | FR

Exposicions temporals Imprimir a/e

  1. 2001. El carrer Estret, la poètica de la banalitat
  2. 2002. Gaudí i Verdaguer llegits per Josep Pla
  3. 2001-02. Josep Pla: “...sóc un illòman”
  4. 2003. El temps que fuig. Narcís Comadira i Josep Pla
  5. 2004. Salvador Dalí, Josep Pla. Coincidències
  6. 2005. Josep Pla. Cartes d'Itàlia
  7. 2006. Josep Pla i els pintors.
  8. 2006. Josep Pla com a pretext
  9. 2007. Pla, biògraf de Rusiñol.
  10. 2008. Pels camins de l'Empordà. Günter Grass - Josep Pla
  11. 2008. Pla, l'Hermós i companyia. Figures literàries II
  12. 2009. Maria Àngels Anglada (1930-1999). Vida i obra
  13. 2010. El Madrid de Josep Pla
  14. 2010. Aigua de mar
  15. 2010. Jaume Vicens i Vives - Josep Pla. Complicitats
  16. 2010. Les ciutats europees de Josep Pla
  17. 2011. A l'ombra de Josep Pla
  18. 2012. Dues mirades a Maillol. Josep Pla i Torres Monsó
  19. 2013. Les ciutats europees de Josep Pla
  20. 2014. Notes sobre París. Joan Pujol-Creus — Josep Pla
  21. 2015. Pop-up! Dibuixa'm un conte
  22. 2016. Josep Pla i la civilització surera

2012. Dues mirades a Maillol. Josep Pla i Torres Monsó

El paisatge humà ens pot fer comprendre l’escultura com a memòria i concepte al llarg del temps. Des de dos observatoris privilegiats: el de l’escriptura i el de la pràctica escultòrica,  dues mirades a l’obra d’Arístides Maillol (1861-1944) —la de l’escriptor Josep Pla (1897-1981) i la de l’escultor Torres Monsó (1922)— ens acosten a un triangle de referències que obre diferents perspectives a l’hora de fonamentar un mètode creatiu.

Imaginem una trobada entre Pla i Torres Monsó, junts en una taula del mas Pla, en ple exercici de reflexió envers el mestre de Banyuls, un diàleg obert amb coincidències i complicitats, però també amb alguns punts de dissidència que permetran establir certs paràmetres escultòrics de futur, com per exemple el concepte de “deformació”, positiu o negatiu en funció de cada mirada.

Aquest plantejament a través de l’escriptura i de les imatges, permet tornar a definir les influències sobre la modernitat dins l’art contemporani, prenent la visió de la dona mediterrània com a model de voluntat creativa així com la capacitat d’evolució cultural dins una Europa fragmentada i poc globalitzada. 

Glòria Bosch i Pep Admetlla


Aquestes idees arcaiques, gregues, foren la gran novetat que Maillol aportà en el corrent de l’escultura moderna. El que s’ha d’estimar dels antics no és pas la seva antigor; és la seva permanent, renovada novetat, que deuen a la naturalesa i a la raó, que en la naturalesa descobreixen.”

 Arístides Maillol, escultor dins Homenots, 3a sèrie. OC XXI, 19




Full de sala
Poster
Postal
Vázquez, Eva. "La inacabable festa d'en Paco" El Punt Avui, 06.10.12



 

Recomanem

Aula de Lletres de Palafrugell

Càtedra Josep Pla



Mapa literari català



Destino digitalitzat

Arxiu digital de l'Arxiu Municipal de Palafrugell

La Veu de Catalunya digital


Declaració mediambiental FJosepPla



 

Comparteix!


© Copyright 2004::2012 - Fundació Josep Pla - Telf.: 972 30 55 77
imatge   imatge
Disseny professional web::Xarxa Internet