1. 2001. El carrer Estret, la poètica de la banalitat ("El carrer Estret", la poétique de la banalité)
2. 2002. Gaudí i Verdaguer llegits per Josep Pla (Gaudí et Verdaguer lus par Josep Pla)
3. 2001-02. Josep Pla: “...sóc un illòman” (Josep Pla : "…je suis un îlomane")
4. 2003. El temps que fuig. Narcís Comadira i Josep Pla (Le temps s'enfuit. Narcís Comadira et Josep Pla)
5. 2004. Salvador Dalí, Josep Pla. Coincidències (Salvador Dalí, Josep Pla. Rencontres)
6. 2005. Josep Pla. Cartes d'Itàlia (Josep Pla. "Lettres d'Italie")
7. 2006. Josep Pla i els pintors.
8. 2006. Josep Pla com a pretext

2006. Josep Pla com a pretext

Vue partielle de l'exposition. © Fundació Josep Pla.

La Fundació Josep Pla desenvolupa la seva activitat de promoure la lectura i els estudis de l’obra literària i periodística de l’escriptor de Palafrugell amb la intenció d’apropar-la a tots els àmbits de la cultura contemporània. Utilitzada sempre com a punt de partida d’anàlisis, interpretacions, revisions o il·lustracions, sovint la literatura i la personalitat de Josep Pla han servit de pretext per a l’expressió dels artistes plàstics.

Amb l’exposició Josep Pla com a pretext podreu conèixer una selecció del Fons d’Art de la Fundació Josep Pla que s’ha anat formant a partir de les donacions dels propis autors. Els artistes han treballat a vegades, com a il·lustradors de textos per encàrrec i d’altres, elaborant la seva obra fruit d’una lectura més personal. En tots els casos les peces resultants han estat una eina eficaç, reveladora de noves sensibilitats i de nous matisos.

Amb les seves aportacions, pintors i fotògrafs han fet l’univers planià una mica més gustós de tonalitats i ressonàncies. A tots ells, Rosa Aguiló, Lluís Bruguera, Modest Cuixart, Domènec Fita, Eugeni Forcano, Mercè Lluís, Pepa Mach, Josep Martinell, Xavier Miserachs i Tano Pisano, que ens han regalat un nou vehicle per a la divulgació de l’obra de Josep Pla, volem reiterar el nostre agraïment.

Aquesta exposició es va poder veure del 25.03.06 a l'1.05.06. al Castell de Benedormiens, a Castell d'Aro

Aquest deu ésser el miracle dels bons escriptors clàssics i el miracle de l’art que no mor. Aquest miracle fa que aquests autors siguin sempre divertits –el divertiment és i serà sempre l’única pedra de toc per a jutjar una obra d’art- perquè no hi sobre res, ni res hi falta i són una aventura constant

Caps-i-puntes. OC XLIII, 111