|
Pàgina 2 de 5
- Primera volada (1897-1919)
- Cartes de lluny (1920-1938)
- Aigua de mar (1939-1947)
- Coses vistes (1948-1965)
- Notes de capvesprol (1966-1981)
Cartes de lluny (1920-1938)
|
Sebastià Puig "L'Hermós" i Josep Pla. Aigua Xelida, c. 1925.
Fundació Josep Pla, col.lecció Josep Vergés. |
|
Josep M. de Segarra, Francesc Pujols i Josep Pla. Martorell, 1930. ©
Gabriel Casas. Fundació Josep Pla. |
Pla és el primer escriptor modern de llibres de viatges en
català. A més, primer per a La Publicidad i, després, per a La Veu de
Catalunya i El Sol de Madrid, Pla és un destacat corresponsal de premsa. Durant
gairebé vint anys, la seva trajectòria personal va íntimament lligada al
viatge, al moviment, i els seus primers llibres són sobretot reculls de
cròniques viatgeres. Al costat d'altres escriptors com Josep Carner, Josep M.
de Sagarra, Eugeni Xammar o Joan Crexells, Pla es desdobla en un corresponsal
mòbil que viatja per tot Europa (París, Gènova, Itàlia, Berlín, Moscou,
Londres, Estocolm…) i que no deixa mai d'observar la realitat, de llegir
constantment i d'escoltar i conversar a totes hores sense parar. Des del primer
moment, és un escriptor que aconsegueix un gran èxit popular (dels dos primers
llibres, se'n van fer tres edicions de dos mil exemplars), que col·labora en
un gran nombre de publicacions, que és reconegut pels principals escriptors i
crítics del moment i que és traduït a l'estranger.
|
Fundació Josep Pla, col. Edicions Destino. |
|
La seva llarga estada a les principals capitals europees fa
que s'interessi també per la política. Pla sempre va estar atent a l'evolució
política i intel·lectual de Catalunya: surt escollit diputat de la
Mancomunitat de Catalunya en una llista nacionalista del Baix Empordà l'any
1921. Uns anys més tard, sota la dictadura de Primo de Rivera, va ser processat
per un article crític amb l'exèrcit espanyol. Aquells anys viu exiliat, en
contacte permanent amb les principals figures nacionalistes que conspiraven
contra la dictadura, com Francesc Macià. Torna l'any 1927 i de seguida esdevé
un personatge polèmic: deixa La Publicitat, es converteix en la firma més
destacada de La Veu de Catalunya, el diari de la Lliga i es posa a les ordres de
Francesc Cambó, de qui acabaria escrivint una biografia política. |
Després de la proclamació de la República, és
corresponsal parlamentari a Madrid de La Veu. Amenaçat de mort com altres
periodistes pròxims a la Lliga, deixa la Catalunya republicana el setembre de
1936. Viu refugiat a Marsella amb Adi Enberg que treballa per als serveis
d'informació i propaganda franquistes a l'estranger. Arriba a Barcelona el
gener de 1939 amb les tropes franquistes i, poc temps després, s'instal·la a
l'Empordà.
|
Rosa Pla, Pere Pla, Josep Pla i Maria Casadevall a El Canadell. Calella
de Palafrugell, 1922. Fundació Josep Pla, col. Josep Vergés. |
|
Adi Enberg i Josep Pla al Far de Sant Sebastià. Llafranc, 26.10.1927.
Fundació Josep Pla, col. Edicions Destino.
|
| 1920 |
El mes d’abril se’n va a París com a
corresponsal de La Publicidad. El mes de juliol és despatxat per
un plagi en un article, però el mes de setembre es reincorpora perquè
els seus articles havien obtingut un gran èxit. |
 |
| 1921 |
Publica des de Barcelona, la secció “Pall-Mall”.
El mes de febrer se’n va a Mallorca i publica les seves cròniques en
forma de diari. Exerceix d’enviat especial a Madrid. Surt elegit
diputat de la Mancomunitat de Catalunya per la Lliga Nacionalista del
Baix Empordà. Va a Portugal. El pare de Josep Pla té problemes
econòmics i ha de viure a Barcelona, en cases de dispesa. |
|
|
| 1922 |
Enviat especial a Itàlia. Escriu a La Publicitat,
La Veu, a El Sol de Madrid i a la revista D’Ací d’Allà.
Cobreix la marxa sobre Roma. |
|
|
| 1923 |
Viatja al Ruhr, ocupat per França, a Lausana i
Renània, Baviera, Turíngia i Saxonia. S’estableix de corresponsal a
Berlin on conviu amb el periodista Eugeni Xammar. |
|
|
| 1924 |
Processament militar per un article crític amb la
política militar espanyola al Marroc, publicat a El Día de
Mallorca. Viatja constantment per Europa. Inicia la relació amb Adi
Enberg, ciutadana noruega nascuda a Barcelona. |
|
|
| 1925 |
Publicació del primer llibre important: Coses
Vistes. Viatja des de París a Rússia i després se’n va a Anglaterra. |
|
|
1927
1935 |
Anuncia a la família un suposat casament amb Adi
Enberg amb qui viatja a Còrsega. Torna a Catalunya. Col·labora a La
Nau, La Nova Revista, L’Opinió i La Veu de
Catalunya. Viatja pel llevant europeu i fa de corresponsal polític a
Madrid. Publica: Llanterna màgica, Relacions, Cartes de Lluny, Cartes
meridionals, Madrid, un dietari, Madrid (L’adveniment de la
República) |
|
|
1936
1937 |
Inicia la col·laboració a la revista S’Agaró. A l’inici de
la guerra civil espanyola, marxa a França i a Itàlia, amb Adi Enberg, que
treballava pel servei d’espionatge franquista. Cambó li encarrega la Historia
de la Segunda República Española, que acabarà el 1939. |
|
|
|
1938 |
Entra a l’Espanya franquista per Sant
Sebastià. Col·labora a El Diario Vasco.
|
|
|
|
.gif){kind=small}
