El quadern gris, un taller d’escriptura

LLEIXA ONDULANT

Josep Pla va refer i revisar el manuscrit d’El quadern gris durant tota la seva vida. Aquests breus fragments il·lustren les tres fases d’elaboració prèvia del text que avui es coneix, és a dir, el manuscrit primigeni, el manuscrit original del llibre i la versió publicada en forma de llibre.

Les ratllades obsessives del manuscrit primigeni indiquen la decisió de l’escriptor d’aprofitar cada fragment per a la versió definitiva, i les dates al marge superior demostren la ficcionalització a què Josep Pla sotmet el dietari, sempre pendent de seguir el calendari dels anys 1918 i 1919 per poder redactar el llibre.

Comparant els textos, es pot veure que hi ha una veritable evolució estilística que comporta, entre altres, supressions de referències a la seva vida íntima, ampliacions en les descripcions i, sobretot, literaturitzacions d’idees que en el manuscrit primigeni són només simples esquemes. Es pot comprovar com normalment manté les imatges inicials, però el treball lingüístic li permet construir millor la frase, organitzar-la en funció del seu significat i convertir els adjectius en les sèries característiques de la prosa descriptiva de Pla.

“És objectivament desagradable no sentir cap il·lusió —ni la il·lusió de les dones, ni la dels diners, ni la d’arribar a ésser alguna cosa en la vida—, només de sentir aquesta secreta i diabòlica mania d’escriure (amb tan poc resultat), a la qual ho sacrifico tot, a la qual probablement ho sacrificaré tot en la vida. Em demano què és preferible: un passament mediocre, alegroi i conformat, o una obsessió com aquesta, apassionada, tensa, obsessionant?”

Josep Pla. El quadern gris. OC I, 451.

PARET VERMELLA

El quadern gris, primer volum de l’Obra Completa de l’Editorial Destino, és una de les obres imprescindibles de la literatura catalana del segle XX. L’escriptor va presentar sempre l’obra com si fos el seu veritable dietari de joventut, com si realment l’hagués escrit tot els anys 1918-1919 i l’hagués publicat per primera vegada l’any 1966.

El tema central del llibre és l’angoixosa arribada d’un jove escriptor al món dels adults i la seva lenta presa de consciència de l’ofici d’escriptor. El quadern gris  comença amb una presentació de la situació en què es troba el protagonista: el 8 de març de 1918, la data del seu vint-i-unè aniversari, és a Palafrugell i acaba de deixar Barcelona, a causa de l’epidèmia de grip. Aquest inici li permet immediatament fer balanç de la seva vida passada i posar-se a escriure, desenvolupant una veritable obsessió: el paisatge empordanès, que es constitueix en el veritable repte narratiu, descriptiu i estilístic del jove aprenent d’escriptor.

Constantment angoixat, travessat per l’obsessió de l’escriptura, el jove estudiant necessita acabar els seus estudis per aconseguir una mínima estabilitat econòmica i afrontar les veritats de la realitat i de la vida. El mes de gener de 1919 s’instal·la novament a Barcelona i, lentament, gràcies a la seva fúria lectora, i a l’entrada en el món del periodisme, va adquirint plena consciència de la seva maduració com a escriptor.

Cap al final del llibre, el protagonista haurà acabat amb èxit els estudis d’advocat, entrarà dins el món del periodisme i serà nomenat corresponsal a París, continuarà escrivint i aconseguirà un estil literari adequat que, gràcies als consells donats pel seu amic Alexandre Plana, li permetrà començar a escriure el seu dietari, el dietari que el lector ja té a les mans, El quadern gris.

PARET GRISA CLARA

Després de redactar el dietari primigeni, Josep Pla va tornar a treballar-hi diverses vegades al llarg de la seva vida. Durant els anys vint, va refer alguns paràgrafs, va afegir i suprimir nous fragments, va incorporar-hi (retallant-los i enganxant-los) articles que publicava en la premsa. És probable que, a partir dels anys quaranta, quan es va tornar a instal·lar a l’Empordà, Pla comencés una redacció completa del llibre, que s’anava ampliant considerablement.

Durant els anys cinquanta i seixanta, Pla devia ja pensar a publicar-lo, i per això va començar a estructurar-lo com un llibre de dos volums (un per a l’any 1918, un altre per al 1919), treballant amb el quadern primigeni al davant, dedicant-se a eliminar algunes referències a la seva vida íntima o bé altres aspectes de la vida quotidiana que trencaven la imatge general que volia donar el protagonista del llibre d’ell mateix.

En la fase final de redacció, a principi dels anys seixanta, Pla devia continuar reelaborant i literaturitzant el seu manuscrit, ratllant obsessivament els fragments que reaprofitava per a la versió final, i amb la novetat que, a més, va decidir incloure-hi altres narracions, descripcions i retrats que ja havien estat publicats en altres llibres seus.

PARET GRISA FOSCA

El dietari primigeni dels anys 1918 i 1919 es va donar a conèixer públicament per primera vegada l’any 1997, durant la celebració del centenari del naixement de Josep Pla. Aquest manuscrit és una peça única de la bibliografia catalana contemporània, i el seu estudi i comparació amb la versió publicada en forma de llibre l’any 1966 aporta noves claus interpretatives que ajuden a entendre millor com treballava Pla els seus manuscrits.

El manuscrit original d’El quadern gris és, efectivament, un dietari, sense títol, que ocupa un quadern sencer de cent pàgines, de tapes grises, i que té una breu continuació en un quadern semblant de tapes vermelles. El quadern és escrit indistintament amb llapis i amb ploma, amb una cal·ligrafia lleugerament arrodonida i amb un destacable espai entre les línies, que contrasta amb la cal·ligrafia punxeguda i atapeïda (que ocupa tot l’espai de cada quartilla) de la versió publicada en forma de llibre l’any 1966.