|
Page 5 sur 8
- 2001. El carrer Estret, la poètica de la
banalitat ("El carrer Estret", la poétique de la
banalité)
- 2002. Gaudí i Verdaguer llegits per
Josep Pla (Gaudí et Verdaguer lus par Josep Pla)
- 2001-02. Josep Pla: “...sóc un
illòman” (Josep Pla : "…je suis un îlomane")
- 2003. El temps que fuig. Narcís
Comadira i Josep Pla (Le temps s'enfuit. Narcís Comadira et Josep
Pla)
- 2004. Salvador Dalí, Josep Pla.
Coincidències (Salvador Dalí, Josep Pla. Rencontres)
- 2005. Josep Pla. Cartes d'Itàlia
(Josep Pla. "Lettres d'Italie")
- 2006. Josep Pla i els pintors.
- 2006. Josep Pla com a pretext
2004. Salvador Dalí, Josep Pla. Coincidències (Salvador Dalí, Josep
Pla. Rencontres)
 |
 |
|
Vue partielle de l'exposition. © Enric Bruguera.
Fundació Josep Pla.
|
Salvador
Dalí aporta al surrealisme una inescamotejable presència realista. Precisament
perquè el corrent és contrari, la posició val la pena. Els somnis, l’inconscient,
són inexpressables, incontrolables, merament personals, no tenen expressió
possible. El nu d’una dona –diuen- es pot expressar amb un signe. ¿Hi pot
haver, però, un signe millor que la forma concreta mateixa?
Salvador Dalí, una notícia (1904). OC
XXIX, 186
Salvador Dalí et Josep Pla se sont souvent rencontrés.
Localistes militants à vocation cosmopolite, obsédés par la construction d'une
œuvre artistique et littéraire rigoureuse et cohérente, décidés à expliquer leur
monde sans s'imposer aucune limite ni dans l'effort ni dans la forme. Quand ils
évoquaient leur désir mutuel de perdurer, ils disaient et répétaient : “faràs
forat”.
Avec l'exposition Salvador Dalí, Josep Pla. Coincidències
et l'édition de son catalogue, nous avons souhaité mieux connaître la
relation qui unit ces deux ampourdanais exceptionnels. Les lettres et les petits
mots qu'ils se sont échangés tout au long de leur vie, les dédicaces de Dalí,
les propos tenus par Pla pour le faire connaître du grand public, son analyse,
et enfin, leur collaboration sur un projet commun témoignent du respect et de la
complicité qui les lient.
Dalí
esdevingué una curiosa barreja de localisme exacerbat, frenètic, i de dandisme
cosmopolita, libèrrim, il·limitat. És molt possible que a través d’aquesta
dosificació hagi realitzat l’ideal dels empordanesos il·lustrats, que està
format de miopia i de presbícia, de proximitats i de llunyanies, de l’obsessió
per la cosa microgràfica i per l’espai dilatat
Salvador Dalí, una notícia (1904).
OC XXIX, 193
|