Ús de cookies
Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment a la nostra Política de Cookies.
imatge
imatge
imatge imatge
Home arrow What do we do? arrow Permanent exhibition
aa | AA
 | 
CA | ES | EN | FR

Permanent Exhibition Print E-mail

Josep Pla (1897 – 1981) is the title of the permanent exhibition, situated in the house (carrer Nou Nº 49, Palafrugell) where the author was born. It is a divulgent exhibition which explains the author's literary and journalistic journey, together with that of his life, within the framework of the historical evolution of the 20th century.

Presentation: Display of images and quotations

Les fotografies meves em fan por i no pas per la quantitat més o menys grossa de vanitat personal que poden contenir, sinó per l’aclaparadora semblança que tenen amb mi mateix: la mobilitat de les faccions, la projecció externa dels sentiments, la gesticulació excessiva, la impossibilitat de mantenir-me en un to i una fredor plausibles.

Notes disperses. XII, 375

Audiovisual presentation: 24 mins duration Josep Pla viatger (Josep Pla, traveller). Leopold Pomés



Vista de la sala d'actes de la FJP

He nascut a Palafrugell (Empordà petit) el 8 de març de 1897. La totalitat de la meva sang és empordanesa. El meu paisatge bàsic està compres entre el Puig Son Ric, de Begur, a llevant; les muntanyes de Fitor a ponent; les illes Formigues a migdia i el Montgrí a tramuntana. Sempre m’ha semblat que aquest país és molt vell i que per sobre hi ha passat tota classe de gent, gent errant i diversa.

El quadern gris. I, 89

Primera volada (1897 – 1919)

Josep Pla with other members of the Ateneu Barcelonès Group, 1921.

Josep Pla with other members of the Ateneu Barcelonès Group, 1921. Fundació Josep Pla, col. Col·legi Periodistes Girona.

Un dia sense saber com, em vaig trobar amb un llapis i un quadern a la mà. Vaig començar a posar adjectius darrera de cada pineda, de cada camp, de cada tros de mar. Vaig tractar d’escriure els sentiments que em produïa la visió de la terra diversa i de la blava mar escampada. Cada vegada que començava aquests exercicis estava dominat per una efusió ideal. No m’enamoraré mai tant de cap deessa, ni de cap melodia, com em vaig enamorar d’aquelles coses. Encegat, vaig arribar a suposar que serien de possessió fàcil. Pobre de mi! De vegades, a mig escriure la primera ratlla, ja esquinçava el paper. Ho tornava a provar... Hi tornava encara. El neguit de la temptativa, una successió d’estats de joia aparent i de desesperançament real, m’emplenaven les tardes. Era que ja estava tocat per la fal·lera pueril i ridícula d’aquest ofici amarg.

El meu país. VII, 475

Cartes de lluny (1920 –1938)

Josep Pla davant les Cariàtides de l'Erècteon. Atenes, 1923.

Josep Pla in front of the Caryatids of Erechtheion (Acropolis). Athens, 1923. Fundació Josep Pla, col. Edicions Destino.

El periodisme té una cosa bona: obre un camp vastíssim a l’observació i provoca contactes humans molt variats, alguna vegada, plens d’interès. A les persones propenses a vagabundejar i a sentir-se una ombra tènue i inconsistent que passa, un moment, sobre la terra -i aquest és el meu cas- els permet, a més a més, quan el propi signe monetari té una certa duresa, desplaçar-se ad libitum. En algunes èpoques de la vida he sentit el desplaçament en forma gairebé morbosa -he estat un home errívol. [...] Vaig convertir-me en una passavolant continental i això em portà a tastar moltes cuines, a dormir en innombrables llits, a parlar amb molta gent. Durant aquesta etapa vaig escriure moltíssim.

La vida amarga. VI, 7

Aigua de mar (1939 –1947)

Josep Pla in La Marineda. Calella de Palafrugell, 1940.

Josep Pla in La Marineda. Calella de Palafrugell, 1940. Fundació Josep Pla, col. Josep Vergés.

Després de tant vagabundejar pel món i de tantes i inútils fatigues, calia aturar-se un moment i reposar una mica. La determinació fou bona: hi vaig anar per quinze dies i al cap d’un any encara hi era, lluny de fam, de feina i de neguit. En aquella època, a Fornells, no hi havia ni església, ni rellotge públic, ni oficina administrativa, ni encarnació de l’autoritat legal.

Aigua de mar. II, 11

Coses vistes (1948 – 1965)

Londres, 1955.

London, 1955. Fundació Josep Pla, col. Edicions Destino

L’escriptor cerca avui la realitat, la meravellosa, enorme, misteriosa realitat que ens volta i a la qual donem voltes, i només és acceptada com a veritable aquella literatura que parteix del real i en cerca l’emoció entranyable.

Coses Vistes. Ed. Selecta, 1949, p. 13

Notes del capvesprol (1966 – 1981)

Mas Pla. Llofriu, 1967.

Mas Pla. Llofriu, 1967. © Xavier Miserachs. Fundació Josep Pla.

Ara que sóc horrorosament vell -vuitanta-dos anys- i tinc una perspectiva suficient, he de confessar que jo no hauria sabut fer altra cosa que escriure. [...] Els meus escrits m’han permès d’enfrontar-me amb les coses que m’agraden: descriure un paisatge, l’enigma del mar, espiar la insensatesa de la vida dels homes i de les dones, trobar un adjectiu al vol d’un ocell, a les corbes d’una noia jove, què dir de la petulància d’una flor. El resultat de tot això no sé quin és, però es troba en aquesta immensa paperassa que vostès tenen al davant i que constitueix l’Obra Completa. Gairebé res, tota la meva vida.

Per passar l’estona. XXXVI, 7 - 8

 

Homenots

L’única manera de lluitar contra la terrible invasió de l’oblit, de crear una memòria col·lectiva, és recordar, infatigablement, el que alguns homes -és a dir, el poble- han fet una mica més enllà dels interessos particulars, immediats i petits.

Homenots. Segona sèrie. XVI, 7

El meu país

Jo formo part d’una determinada tribu. Aquesta tribu ocupa una determinada àrea geogràfica, té una manera absolutament personal de veure el món, parla una llengua determinada, pobra, poc treballada, mísera -constitueix el que ara es comença d’anomenar una àrea lingüística-.

Notes disperses. XII, 575

 

El quadern gris

Josep Pla permanent exhibition (1897-1981), 2000.

Josep Pla permanent exhibition (1897-1981), 2000.
© Enric Bruguera. Fundació Josep Pla.

Josep Pla's fountain pen.

Josep Pla's fountain pen.
© Enric Bruguera. Fundació Josep Pla.

És objectivament desagradable no sentir cap il.lusió -ni la il·lusió de les dones, ni la dels diners, ni la d’arribar a ésser alguna cosa en la vida-, només de sentir aquesta secreta i diabòlica mania d’escriure (amb tan poc resultat), a la qual ho sacrifico tot, a la qual probablement ho sacrificaré tot en la vida. Em demano què és preferible: un passament mediocre, alegroi i conformat, o una obsessió com aquesta, apassionada, tensa, obsessionant?

El quadern gris. I, 451

Joaquín Soler Serrano’s interview with Josep Pla, 1976



Vista de la sala

Nací, como solía pasar entonces, en casa. Claro que la gente de aquí tiene una gran tendencia a que sus hijos sean muy importantes... ¡Imagínese usted, me dieron carrera!... Equivocado totalmente, tenía que haber sido un payés, para arar, para arreglar las viñas y los olivos...

Soler Serrano, J. Conversaciones con Josep Pla. Destino, 1997, 218

 

Recommended

Aula de Lletres de Palafrugell

Càtedra Josep Pla



Mapa literari català



Destino digitalitzat

Arxiu digital de l'Arxiu Municipal de Palafrugell

La Veu de Catalunya digital


Declaració mediambiental FJosepPla



 

Comparteix!


© Copyright 2004::2008 - Fundació Josep Pla - Telf.: (0034) 972 30 55 77
imatge   imatge
Disseny professional web::Xarxa Internet