Foto Paco Dalmau

Exposició permanent

En aquesta activitat podreu veure un audiovisual de presentació de l’escriptor i seguidament visitar la casa natal de Josep Pla (carrer Nou, 49) on hi ha instal·lada l’exposició permanent “Josep Pla (1897-1981)” que explica les trajectòries vital, literària i periodística de l’autor, emmarcades en l’evolució històrica del s.XX.

Les fotografies meves em fan por i no pas per la quantitat més o menys grossa de vanitat personal que poden contenir, sinó per l’aclaparadora semblança que tenen amb mi mateix: la mobilitat de les faccions, la projecció externa dels sentiments, la gesticulació excessiva, la impossibilitat de mantenir-me en un to i una fredor plausibles.”

Josep Pla. Notes disperses. OC XII, 375.

“He nascut a Palafrugell (Empordà petit) el 8 de març de 1897. La totalitat de la meva sang és empordanesa. El meu paisatge bàsic està comprès entre el Puig Son Ric, de Begur, a llevant; les muntanyes de Fitor a ponent; les illes Formigues a migdia i el Montgrí a tramuntana. Sempre m’ha semblat que aquest país és molt vell i que per sobre hi ha passat tota classe de gent, gent errant i diversa.”

Josep Pla. El quadern gris. OC I, 89.

Audiovisual

Josep Pla, viatger.

Leopold Pomés, 1991, 24′

Primera volada

(1897 – 1919)

“Un dia sense saber com, em vaig trobar amb un llapis i un quadern a la mà. Vaig començar a posar adjectius darrera de cada pineda, de cada camp, de cada tros de mar. Vaig tractar d’escriure els sentiments que em produïa la visió de la terra diversa i de la blava mar escampada. Cada vegada que començava aquests exercicis estava dominat per una efusió ideal. No m’enamoraré mai tant de cap deessa, ni de cap melodia, com em vaig enamorar d’aquelles coses. Encegat, vaig arribar a suposar que serien de possessió fàcil. Pobre de mi! De vegades, a mig escriure la primera ratlla, ja esquinçava el paper. Ho tornava a provar… Hi tornava encara. El neguit de la temptativa, una successió d’estats de joia aparent i de desesperançament real, m’emplenaven les tardes. Era que ja estava tocat per la fal·lera pueril i ridícula d’aquest ofici amarg.”

Josep Pla. El meu país. OC VII, 475.

“El periodisme té una cosa bona: obre un camp vastíssim a l’observació i provoca contactes humans molt variats, alguna vegada, plens d’interès. A les persones propenses a vagabundejar i a sentir-se una ombra tènue i inconsistent que passa, un moment, sobre la terra —i aquest és el meu cas- els permet, a més a més, quan el propi signe monetari té una certa duresa, desplaçar-se ad libitum. En algunes èpoques de la vida he sentit el desplaçament en forma gairebé morbosa -he estat un home errívol. […] Vaig convertir-me en un passavolant continental i això em portà a tastar moltes cuines, a dormir en innombrables llits, a parlar amb molta gent. Durant aquesta etapa vaig escriure moltíssim.”

Josep Pla. La vida amarga. OC VI, 7.

Cartes de lluny

(1920-1938)

Aigua de mar

(1939-1947)

“Després de tant vagabundejar pel món i de tantes i inútils fatigues, calia aturar-se un moment i reposar una mica. La determinació fou bona: hi vaig anar per quinze dies i al cap d’un any encara hi era, lluny de fam, de feina i de neguit. En aquella època, a Fornells, no hi havia ni església, ni rellotge públic, ni oficina administrativa, ni encarnació de l’autoritat legal.”

Josep Pla. Aigua de mar. OC II, 11.

“L’escriptor cerca avui la realitat, la meravellosa, enorme, misteriosa realitat que ens volta i a la qual donem voltes, i només és acceptada com a veritable aquella literatura que parteix del real i en cerca l’emoció entranyable.”

Josep Pla. Coses Vistes. Ed. Selecta, 1949, p. 13.

Coses vistes

(1948 – 1965)

Notes de capvesprol

(1966-1981)

“Ara que sóc horrorosament vell -vuitanta-dos anys- i tinc una perspectiva suficient, he de confessar que jo no hauria sabut fer altra cosa que escriure. […] Els meus escrits m’han permès d’enfrontar-me amb les coses que m’agraden: descriure un paisatge, l’enigma del mar, espiar la insensatesa de la vida dels homes i de les dones, trobar un adjectiu al vol d’un ocell, a les corbes d’una noia jove, què dir de la petulància d’una flor. El resultat de tot això no sé quin és, però es troba en aquesta immensa paperassa que vostès tenen al davant i que constitueix l’Obra Completa. Gairebé res, tota la meva vida.”

Josep Pla. Per passar l'estona. OC XXXVI, 7-8.

“L’única manera de lluitar contra la terrible invasió de l’oblit, de crear una memòria col·lectiva, és recordar, infatigablement, el que alguns homes —és a dir, el poble— han fet una mica més enllà dels interessos particulars, immediats i petits.”

Josep Pla. Homenots. OC XVI, 7.

“Jo formo part d’una determinada tribu. Aquesta tribu ocupa una determinada àrea geogràfica, té una manera absolutament personal de veure el món, parla una llengua determinada, pobra, poc treballada, mísera constitueix el que ara es comença d’anomenar una àrea lingüística.”

Josep Pla. Notes disperses. OC XII, 575.

“És objectivament desagradable no sentir cap il·lusió -ni la il·lusió de les dones, ni la dels diners, ni la d’arribar a ésser alguna cosa en la vida-, només de sentir aquesta secreta i diabòlica mania d’escriure (amb tan poc resultat), a la qual ho sacrifico tot, a la qual probablement ho sacrificaré tot en la vida. Em demano què és preferible: un passament mediocre, alegroi i conformat, o una obsessió com aquesta, apassionada, tensa, obsessionant?”

Josep Pla. El quadern gris. OC I, 451.

El quadern gris

Entrevista A Fondo de

Joaquin Soler Serrano

1976, 80′

“Nací, como solía pasar entonces, en casa. Claro que la gente de aquí tiene una gran tendencia a que sus hijos sean muy importantes… ¡Imagínese usted, me dieron carrera!… Equivocado totalmente, tenía que haber sido un payés, para arar, para arreglar las viñas y los olivos…”

Soler Serrano, J. Conversaciones con Josep Pla. Destino, 1997, 218.

Grups prèvia concertació

1. Fundació Josep Pla: audiovisual Josep Pla, viatger (24’)
2. Visita guiada “Josep Pla. La diabòlica il·lusió d’escriure”

Preu:
Fins a 15 persones: 80,00 € (90,00 € els caps de setmana i festius)
A partir de 16 persones: 5,00 €/persona (6,00 €/persona els caps de setmana i festius).

Els grups més grans de 20 persones s’hauran de dividir, per tal de circular amb més comoditat per l’exposició.

Durada: una hora i quart, aproximadament

Reservainfo@fundaciojoseppla.cat – 972 30 55 77

Entrades individuals

1. Fundació Josep Pla: audiovisual Josep Pla, viatger (24’)
2. Visita guiada “Josep Pla. La diabòlica il·lusió d’escriure”

Consulteu l’agenda 
Preu: 7,00 € i 3,50 € TR3SC i altres descomptes
Durada: una hora i quart, aproximadament

Reserva: info@fundaciojoseppla.cat – 972 30 55 77