El meu país
L’escriptura de Josep Pla és sobretot el resultat de la mirada d’un home que per l’adhesió a la llengua i a uns paisatges, se sent capaç d’interpretar el món i de reorganitzar-lo a partir de la seva escriptura creant formes d’identitat. Gent i paisatges es fonen en un tot, en una mena de geografia humana en què la mirada local, esdevé a més d’una manera de mirar, de veure i de pensar el món, una exigència literària, un exercici d’estil, “un mètode de treball”. Es tracta d’una visió del món voluntàriament limitada a l’escala individual i local perquè, de fet, és l’única que és comprensible i assimilable per l’home. És una visió del món que determina l’acceptació de les coses més simples, més quotidianes, més banals.
“Jo formo part d’una determinada tribu. Aquesta tribu ocupa una determinada àrea geogràfica, té una manera absolutament personal de veure el món, parla una llengua determinada, pobra, poc treballada, mísera —constitueix el que ara es comença d’anomenar una àrea lingüística.”
Josep Pla. Notes disperses. OC XII, 575.
Homenots
Lentament, durant els anys cinquanta, Josep Pla va començar a donar valor moral i dimensió col·lectiva al seu procés individual de recuperació de la memòria. Si en un primer moment eren el paisatge, la cuina o els oficis els elements de la seva literatura memorialística, a partir de l’any 1958, Josep Pla va començar a publicar una sèrie de volums que portaven per títol Homenots, una veritable galeria de retrats dels catalans il·lustres del segle: artistes, escriptors, intel·lectuals, però també empresaris, economistes o notaris. Ja en els seus primeres llibres de joventut, Pla havia practicat el retrat com a gènere literari o exercici d’estil, ara hi afegia, però una nova dimensió: la de recuperar de l’oblit tota una Catalunya que estava en vies de desaparició.
“L’única manera de lluitar contra la terrible invasió de l’oblit, de crear una memòria col·lectiva, és recordar, infatigablement, el que alguns homes —és a dir, el poble— han fet una mica més enllà dels interessos particulars, immediats i petits.”
Josep Pla. Homenots. OC XVI, 7.
