“Quan entrem, Coromines s’alça tot seguit a punt per anar-se’n. El comiat és encara més cordial. El filòleg diu amb vehemència:

-Senyor Pla, vostè és el mestre de la literatura catalana, catedràtic i símbol de la catalanitat. I jo voldria que això és digues ara i s’escrivís amb aquelles lletres que no s’esborren.

-No digueu coses així. Vós sabeu que la literatura té alts i baixos, va i ve.

-Això és veritat.

-Ho veieu?

Coromines em saluda afectuosament. Té interès a fer-me saber que sap qui sóc i que ens espera a Pineda.

Els acompanyo fins al carrer. Quan torno a pujar el senyor Pla m’espera i comentem la visita. Se’l veu molt content.

M’hauria agradat quedar-me però he d’anar a Medinyà. La llum de la vesprada és dolça i manyaga. A ponent hi ha un incendi de núvols. Però és un incendi sense dramatisme. És com una grandiosa flamarada adormida sobre el blau intens i suau del cel. Si no fos tard hauria d’escriure les meves reflexions sobre aquests dos grans homes que he pogut veure plegats. No tinc temps;”

Modest Prats. Rigorosament literal dins Homilies de Medinyà.
Barcelona: Ed. Empúries, 2011, p. 222-23