OC XXXVII - Itàlia i el Mediterrani. Índex
El volum consta de dos llibres inèdits, Itàlia i el Mediterrani i Les beceroles del Mediterrani, escrits al voltant de l’any 1977. El primer comença amb un recull d’assaigs sobre escriptors i artistes italians, alguns dels quals són traduccions confessades de Vassari i De Sanctis, i acaba amb unes Notes sobre Itàlia, de caràcter memorialístic, algunes, i cultural, les altres. Lartícle El Renaixement s’esquitllà a Itàlia. Un gran problema històric, publicat a la «Revista de Catalunya» (Any I, nov. 1924, núm. 5) amb el títol De com el Renaixement s’esquitllà a Itàlia, havia servit de base al text En la nostra porta d’Itàlia inclòs el el llibre Cartes d’Itàlia (Les escales de Llevant). A Les beceroles del Mediterrani l’autor exposa alguns dels seus coneixement sobre els països mediterranis.
Lluís Bonada. L’obra de Josep Pla. Barcelona: Ed. Teide, 1991, 203
Itàlia i el Mediterrani
Escrits italians
Al lector | 9 |
Machiavelli | 13 |
Leonardo da Vinci | 57 |
Pietro Aretino | 88 |
Tiziano da Cadore | 111 |
Ugo Foscolo | 130 |
Giacomo Leopardi | 161 |
Venècia | 161 |
Ravenna | 169 |
Ancona | 172 |
Loreto | 175 |
Urbino | 182 |
Recanati, pàtria de Leopardi | 188 |
Leopardi | 198 |
Les amenitats de Bolonya | 206 |
Desastre en vida. Enorme personalitat posterior | 214 |
Luigi Pirandello | 221 |
Notes sobre Itàlia | 254 |
Carta de Leopardi a la seva germana Paolina, sobre Pisa | 254 |
Leopardi a Milà | 255 |
Judici de Valéry sobre Gènova | 257 |
Artistes catalans a Itàlia | 260 |
Blasco Ibáñez i l’art | 261 |
Periodista en una conferència internacional | 263 |
La fascinació de Josep Carner | 264 |
Les coses que vaig aprendre a Florència | 265 |
Viatjant amb l’arquitecte Ràfols i Lluís Llimona | 267 |
A Itàlia és difícil generalitzar | 270 |
Un país saturat d’art | 274 |
El Renaixement s’esquitllà a Itàlia. Un gran problema històric | 278 |
Llengua escrita, llengua parlada | 283 |
Desencant de Leopardi a Roma | 286 |
L’arquitecte Ràfols parla de Benvenuto Cellini | 291 |
Passejant per Roma i Nàpols amb Lluís Llimona | 294 |
Llegint el <Zibaldone> | 306 |
Goldoni | 310 |
Machiavelli, l’italià més equilibrat del seu temps | 316 |
Giovanni Pascoli | 321 |
Benozzo Gozzoli | 325 |
San Gimignano delle Alte Torre, Benozzo Gozzoli | 329 |
Un dietari de Leopardi | 331 |
Italians i espanyols | 335 |
Winckelmann | 335 |
Malaparte i els escriptors francesos | 346 |
Jacob Burckhardt | 347 |
Superfície de Roma | 350 |
Dionisio Ridruejo a Florència – Leonardo | 360 |
Roma: conèixer Roma | 363 |
El <Corriere della Sera> | 367 |
Encara sobre el <Corriere de la Sera> | 376 |
Goethe. El <Viatge a Itàlia> | 378 |
Samuel Butler, sq. ─Sobre Itàlia | 380 |
Stendhal | 385 |
<Corinne ou l’Italie> de Madame de Staël | 389 |
La influència italiana | 392 |
Campare | 393 |
Aprenent l’italià | 395 |
Condottiere i poetes | 401 |
Florència | 403 |
Un record per a la República de Venècia | 409 |
Les beceroles del Mediterrani
Justificació del tiratge | 413 |
El litoral mediterrani peninsular | 415 |
Un fet insignificant però decisiu | 421 |
França: el Rosselló, Llenguadoc, Provença | 434 |
El litoral italià de ponent | 441 |
El litoral italià del sud | 450 |
La Magna Grècia | 464 |
El litoral italià de llevant | 474 |
El litoral iugoslau de l’Adriàtic | 486 |
Les illes del mar Jònic | 498 |
El golf i l’istme de Corint. Atenes | 508 |
Sobre Grècia | 519 |
El Peloponès | 528 |
Les Cíclades. Delos | 543 |
Creta | 552 |
La Grècia septentrional | 563 |
L’Egeu entre Grècia i Turquia | 572 |
Xipre | 582 |
Fenícia | 590 |
L’Estat d’Israel | 597 |
El Mediterrani Mahometà. Egipte | 605 |
Líbia | 614 |
Tunis. Cartago. Referència a Gerba | 622 |
Alger | 635 |
El Marroc | 646 |
Final | 655 |