Exposicions temporals

2025

2024

2023

2025

Premsa local, escola d’escriptura
Fent i desfent, Revista de Palafrugell
abril 2024-març 2025

Premsa local, escola d’escriptura

L’aparició de la premsa local a Palafrugell, a finals de S. XIX, significa un canvi de paradigma en la circulació i fixació de la informació, però també una gran oportunitat per donar a conèixer els textos dels escriptors no professionals i les primeres temptatives d’alguns que més endavant es van professionalitzar en el món del periodisme i de la literatura.

La premsa local els va acollir, els va fer d’escola perquè els oferia models, els estimulava a escriure i canalitzava les seves inquietuds. En tenim molts exemples, entre els quals destaca Josep Pla, que s’hi va iniciar i que reconeixia com a mestre i referent Josep Ferrer Mascort, Anco Marcio.

Durant el franquisme, a partir de 1939, hi va haver un important parèntesi fins que es va recuperar la tradició periodística l’any 1962 amb la Revista de Palafrugell. Trobem també Josep Pla entre els protagonistes de la represa: va figurar com a director a l’hora de demanar els corresponents permisos i va assessorar l’equip inicial, a més de col·laborar-hi amb articles. Continuava així la trajectòria de la premsa de Palafrugell i la seva funció d’escola d’escriptura fins als nostres dies.

Al web de l’Arxiu Municipal de Palafrugell es poden consultar els exemplars que s’hi conserven i els que han estat digitalitzats procedents de particulars. Encara ara es reben aportacions que permeten anar completant les col·leccions.

Dels inicis a la Guerra Civil (1882-1939)

Des de 1882 a 1939 es varen publicar a Palafrugell una trentena de capçaleres, la majoria setmanaris, que responien a les necessitats socials, culturals, polítiques i econòmiques de l’època, i que solien tenir una vida curta. 

Són milers de pàgines dedicades a la pràctica del periodisme, però també, de manera expressa, al conreu de la literatura. Hi trobem plomes reconegudes, autors desconeguts, molts pseudònims i l’impuls a activitats literàries com els jocs florals.  

Alguns setmanaris inclouen la literatura ja en l’enunciat, com La Sardana (1892-1901),  La Pebrera (1909-1910) o Peix Fregit (1932). El setmanari La Crònica (1901-1910), especialment interessat pel foment de la literatura, va editar suplements literaris, fulletons retallables i llibres. La revista literària amb més repercussió va ser Emporium (1905-1906), nascuda a l’entorn de la Festa de la Bellesa de Palafrugell (1905), relacionada amb el modernisme gironí. Altres periòdics, sense anunciar-ho en els subtítols, també tenien seccions literàries.

El Baix Empordà (1909-1936), setmanari regionalista i defensor de la indústria surera, propietat de Joan Miquel Avellí, destaca per la seva durada (27 anys) i per la qualitat de l’escriptura dels seus col·laboradors. Hi van publicar, entre altres, Josep Ferrer, Josep Pla, Bonaventura Sabater i Josep Ganiguer. Els joves periodistes Fermí Vergés, Martí Jordi Frigola i Josep Guilló se’n van escindir per raons polítiques i van editar l’Ara (1930-1937), setmanari catalanista republicà, l’únic que va esdevenir diari.

De la represa (1962) a l’actualitat

Durant la llarga postguerra, no es publicarà premsa local llevat dels programes de la Festa Major, que solen incloure alguna col·laboració literària.

L’any 1962, després de 23 anys, es reprèn la tradició periodística de la vila amb la Revista de Palafrugell, com a butlletí del Patronat de l’Escola d’Arts i Oficis, gràcies a un equip en el qual destaquen Francesc Alsius, Mn. Frederic Tapiola, Josep Guilló i Josep Pla. Des dels inicis inclou algunes seccions literàries i col·laboracions de plomes reconegudes, a més d’impulsar el Premi de Contes Sant Sebastià de la Guarda.

La Revista de Palafrugell acaba la seva primera etapa el gener-febrer de 1978 i no torna a aparèixer fins al maig-juny de 1992, ara sota el paraigua de l’Associació Cultural El Pou d’en Bonet. Als anys 80, ja en democràcia, es produeix una nova onada de publicacions d’entitats, d’associacions, de centres d’ensenyament, de l’administració local i comercials; en total, gairebé una trentena. Algunes, com ara Es Còdol i la mateixa Revista de Palafrugell, adaptades als canvis tecnològics i socials, continuen impulsant la lectura i l’escriptura.

Actualment, la segona etapa de la Revista de Palafrugell, amb trenta-tres anys d’existència ininterrompuda, ja és la capçalera més longeva de la història de la premsa local palafrugellenca.

Fent i desfent. Revista de Palafrugell (abril 24 -març 25)

Al llarg dels anys, la Revista de Palafrugell ha publicat textos de creació literària dels seus col·laboradors. El mes de juny de 2022 va néixer la secció Fent i desfent, coordinada per Anna Aguiló, Marta Gallart i Conxa Saurí, que té per objectiu donar a conèixer de manera estable obres d’escriptors i artistes relacionats amb Palafrugell aparellant literatura i arts visuals. 

L’any passat es va organitzar l’exposició Fent i desfent a la Biblioteca de Palafrugell, que recollia l’obra dels escriptors i els artistes participants en la secció del juny de 2022 al març de 2024.

En aquest audiovisual d’enguany, gràcies a la col·laboració de Ràdio Palafrugell, es mostra un recull sintètic de l’obra dels creadors, vint-i-sis escriptors i divuit artistes, que han participat en la secció des del mes d’abril de 2024 al març de 2025. 

Itineràncies

Fundació Josep Pla de Palafrugell, del 22 d’abril al 31 de maig