Artista, artesà i humanista polifacètic, Josep Martinell també va ser un dels pocs amics autèntics de l’escriptor Josep Pla. A partir de 1947, i arran d’una relació iniciada amb motiu d’un singular projecte editorial -l’edició de bibliòfil de Coses vistes amb textos de Pla, guaixos de Martinell i dibuixos de Lluís Medir, el pintor i l’escriptor es van començar a freqüentar. Les trobades als establiments palafrugellencs i els sopars de barraca amb altres amics van evolucionar vers una relació més propera i íntima entre els dos personatges, fins que les visites de Martinell al mas Pla van esdevenir habituals.

Palafrugellencs de soca-rel, la seva amistat es fonamentava en una admiració mútua. Pla va destacar en més d’una ocasió el coneixement profund de la pintura francesa que tenia Martinell, mentre que la fascinació d’aquest per la figura i l’obra literària de Pla era incondicional, amb una menció especial a la forma com l’autor d’El quadern gris concebia el poble com l’epicentre i punt de suport de la seva mirada sobre el món, i com havia convertit el punt de vista local en una mirada universal.

Dia rere dia, setmana rere setmana, Martinell i Pla van acabar compartint més de trenta anys de projectes de llibres, converses sobre art, literatura, política… i, sobretot, una amistat que Martinell va voler deixar per escrit en forma d’aproximació biogràfica a la figura de Josep Pla. Un testimoni d’amistat imprescindible per comprendre el vessant humà de l’escriptor, i el màxim exponent d’un afecte sincer que, vint-i-cinc anys després de la mort de Martinell, des de la Fundació Josep Pla volem homenatjar.