Exposicions temporals

Quina importància donem a la nostra quotidianitat, i a tot allò que l’acompanya? Ens interessa allò que tenim al nostre voltant? Parem atenció a petits detalls, aparentment banals, amb què ens trobem cada dia? Immersos en el tràfec diari, molt sovint ens és difícil trobar la pausa i l’estat mental adequat per apreciar petits gestos anodins, situacions particulars o escenes fugisseres de la realitat que ens envolta. Sortosament, a través de la seva mirada, els artistes ens ajuden a prendre’n consciència.
Precisament, l’interès per la realitat «prodigiosa i inesgotable, grollera i màgica» va ser una de les constants de l’obra de l’escriptor Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981), i també es troba a l’arrel dels treballs fotogràfics de Txema Salvans (Barcelona, 1971), tal com afirma ell mateix: «Fotografio allò que és extraordinari de la quotidianitat.» Partint d’aquest embrió comú, l’exposició indaga en els processos creatius de la fotografia i l’escriptura, per descobrir-hi els elements compartits en la mirada i l’obra dels dos autors. 
Tot i pertànyer a èpoques diferents, i presentar notables diferències en el terreny artístic, l’exploració comparada de les obres de Txema Salvans i Josep Pla permet fer aflorar un teixit de relacions i d’interessos estètics comuns i reveladors. Utilitzant l’adjectiu precís, l’ús singular de la llum, i la capacitat expressiva i alhora crítica de les respectives mirades, Txema Salvans i Josep Pla capturen el temps i n’adjectiven la profunditat existencial. 
Submergint-nos en aquest vincle, hem constatat el marc suggeridor que els textos de Josep Pla ofereixen sobre l’atmosfera de les fotografies de Txema Salvans -algunes inèdites, i la resta procedents dels projectes Perfect day, The Waiting Game, (Carrefour) Sunday morning i Les destrosses d’una catàstrofe. Presentades conjuntament, la literatura de Pla i les fotografies de Salvans se’ns apareixen com dues formes  singulars, i alhora complementàries, de relacionar-se amb el món. Fent-les dialogar, el resultat posa de relleu  els aspectes que comparteixen: la curiositat, el rigor, l’atenció pels detalls, la visió local i alhora universal i, especialment, ja sigui amb la ploma o amb la càmera, la seva capacitat per adjectivar el temps.