“Aquest descobriment només pot fer-se amb documentació. En molts casos ha desaparegut. En aquest, existia. Tones de documentació. Molta descoberta per generacions d’investigadors. Molta pendent d’explorar. Sobretot al Mas Pla i a la Fundació grà­cies a la donació del nebot. Però també a les hemeroteques, a domicilis particulars d’amics o d’editors (que tenen una gran importància en la biografia), a arxius que van de la Biblioteca de Cataluña o l’Archivo General de la Administración d’Alcalá de Henares, fins als papers administratius de l’ajuntament de París o els desclassificats de les intel·ligències britànica i nord-americana. La documentació existia, Xa­vier Pla l’ha trobada i així els misteris ho han deixat de ser. A l’obra completa, com és prou sabut, hi ha dues ocultacions fonamentals, gairebé llegendàries, carn de tota mena de rumorologia: la relació de Pla amb les dones i la seva peripècia durant la Guerra Civil. Les seves dones i els seus dies durant la guerra, ara, per fi, són visibles.” Amat, 22.03.24. El país

Xavier Pla: “Josep Pla va vendre’s l’ànima al diable per poder escriure”. Ràdio Palafrugell, 03.04.24

Burdeus, Joan. “Vendre’s l’ànima per un adjectiu” . Núvol, 27.03.24

Una nova gran biografia revoluciona la imatge de Josep Pla: “Va ser un romàntic secret”. Ràdio Palafrugell, 19.03.24

Més 324 (minut 3:25). 3cat.cat, 19.03.24

Alsina, Maria. “Xavier Pla explora la vida furtiva i menys coneguda de Josep Pla“. Ràdio Capital, 20.03.24

“Pla i Europa“. Tot a Europa, RTVE, 24.03.24

Muñoz, Àlbaro. “Ara sí: l’Homenot. Sobre Un cor Furtiu. Vida de Josep Pla” La lectora, 26.03.24

Safont, Joan. “Xavier Pla: “Pla és un vencedor vençut: guanya la guerra, però com a escriptor català la perd”. Vilaweb, 20.23.24

Carmona, Alba. “1.536 pàgines i deu anys per acostar-se a la vida insondable de Josep Pla“. Diari de Girona, 20.03.24

Bombí-Vilaseca, Francesc. “Les mil cares de Josep Pla“. La Vanguardia, 20.03.24

“El títol del llibre, Un cor furtiu, reflecteix el temperament sempre escàpol i esborradís de Josep Pla, que “oblida i oculta, que escampa pistes falses, que explica tant com ficcionalitza”, però que alhora ho guardava tot”. Vázquez, 19.03.24. El punt-Avui.

“M’ha sorprès molt el to d’indecible tristesa de la teva carta. ¿No podrem escriure mai més en català? ¿No podrem fer el que millor ens sembli per aquest país desgraciat —i avui terriblement multitudinari? ¿Sempre viurem en aquest clima de por, d’angoixa i d’esperança sense convicció? El desastre ha estat enorme; el naufragi, indescriptible. Però jo crec —i perdona la pedanteria— amb les accions i reaccions. Això és de Newton —però no recordo ara la frase usada per Newton, en llatí. Jo sempre he estat materialista i cartesià. Si no fos això, em suïcidaria.”

Carta de Josep Pla a Carles Soldevila (febrer 1945)

Un cor furtiu és el millor retrat imaginable de Pla: el més complet i el més incisiu, el més minuciós i el més apassionant. Al mateix temps que revela els avatars d’una vida pròdiga en vicissituds —les amistats, les complicacions polítiques, les relacions amoroses, l’espionatge i el contraespionatge…—, Xavier Pla ens fa reviure des de dins els moments més crucials de la història del segle XX. I ho fa a través de l’examen d’una quantitat ingent de documents i testimonis permet aclarir molts aspectes obscurs de la vida de Pla i donar-ne a conèixer episodis fins ara desconeguts.

“L’any 2012 el Premi Octavi Pellissa es va concedir per darrera vegada. El va guanyar Xavier Pla amb un projecte de biografia de Josep Pla. El projecte es titulava Josep Pla. Un ideal de vida lliure. Ha passat més d’una dècada i Destino acaba d’anunciar la seva publicació: Un cor furtiu. Vida de Josep Pla serà a les llibreries abans de Sant Jordi. I l’editorial presenta l’obra com “l’esdeveniment literari de la temporada”. I també se sap que el llibre tindrà 1.600 pàgines.” Amat, gener 2024. El país