Exposiciones temporales
- 2022 Joan Fuster – Josep Pla: una conversa infinita
- 2021 De Palafrugell a París, 1913-1925. Josep Pla i els artistes, una mirada literària
- 2020 Josep Pla vist per Eugeni Forcano
- 2019 “El primer artista que vaig conèixer”. Joan B. Coromina i Josep Pla
- 2018 Professors de solitud.J. Esquirol, fotògraf –J.Pla, escriptor
- 2017 Mig Europa cau.Impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra.
- 2016 Josep Pla i la civilització surera
- 2015 Pop-up! Dibuixa’m un conte
- 2014 Notes sobre París. Joan Pujol-Creus — Josep Pla
- 2013 Les ciutats europees de Josep Pla
- 2012 Dues mirades a Maillol. Josep Pla i Torres Monsó
- 2011 A l’ombra de Josep Pla
- 2010 Jaume Vicens i Vives – Josep Pla. Complicitats
- 2010 Aigua de mar
- 2010 El Madrid de Josep Pla
- 2009 Maria Àngels Anglada (1930-1999). Vida i obra
- 2008 Pla, l’Hermós i companyia. Figures literàries II
- 2008 Pels camins de l’Empordà. Günter Grass – Josep Pla
- 2007 Pla, biògraf de Rusiñol.
- 2006 Josep Pla com a pretext
- 2006 Josep Pla i els pintors.
- 2005 Josep Pla. Cartes d’Itàlia
- 2004 Salvador Dalí, Josep Pla. Coincidències
- 2003 El temps que fuig. Narcís Comadira i Josep Pla
- 2001-02 Josep Pla: “…sóc un illòman”
- 2002 Gaudí i Verdaguer llegits per Josep Pla
- 2001 El carrer Estret, la poètica de la banalitat
2017
Mig Europa cau. Impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra.
La Fundació Josep Pla i la Càtedra Josep Pla (UdG-Grup62-FJP) han coproduït l’exposició i el catàleg corresponent “Mig Europa cau. Impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra”, comissariada per l’investigador, Francesc Montero (UdG).
La importància de la Gran Guerra a nivell mundial és indubtable. Va modificar les estructures socials, econòmiques, polítiques i culturals no només del continent europeu sinó d’una part significativa del món. Va ser un conflicte que es va iniciar l’agost de 1914 amb un entusiasme desfermat entre unes poblacions europees a la recerca d’unes sentiments comunitaris que l’arribada de la modernitat semblava haver erosionat definitivament i que, en pocs mesos, va demostrar haver-se convertit en una autèntica màquina de matar i destrossar les existències de milions de persones que experimentaven la duresa dels camps de batalla.
A l’estat espanyol, Eduardo Dato va declarar la neutralitat espanyola pocs dies després de l’inici de les hostilitats. Però aquesta neutralitat oficial va donar pas, amb una certa rapidesa, a una fortíssima disputa intel·lectual entre germanòfils i aliadòfils que es va estendre fins al 1918 i que, com succeïa al conjunt del continent, va afectar no només els intel·lectuals i els homes de cultura sinó també al conjunt de la vida política. A Catalunya, la Gran Guerra va ser viscuda amb un entusiasme i una passió desbordants. La simpatia pels Aliats va ser aclaparadora, especialment entre els intel·lectuals i els polítics republicans.
D’altra banda, aquesta mobilització intel·lectual també va afavorir l’eclosió de la celebrada i brillant generació d’intel·lectuals, escriptors i periodistes d’entreguerres, dintre de la qual Josep Pla va ocupar el lloc més destacat.
Malgrat que l’estudi de l’obra i la figura de Josep Pla tradicionalment ha marcat l’inici de la seva trajectòria literària i periodística amb posterioritat a aquest conflicte, ubicant-la a partir del seu primer viatge a París l’abril de 1920 –situat el 1919 a El quadern gris–, una anàlisi aprofundida demostra que l’autor no va ser aliè a l’efervescència provocada pel conflicte, i en va deixar constància a la seva producció, tant periodística com narrativa.
Per tots aquests motius, i tenint en compte l’ocasió idònia de la commemoració del centenari de la Primera Guerra Mundial ―fet que ha generat i continuarà generant esdeveniments arreu d’Europa―, la Fundació Josep Pla i la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, considerem una oportunitat única el projecte d’investigació i l’exposició per divulgar els resultats, per posar de relleu la influència de l’esdeveniment sobre l’obra i la trajectòria de Josep Pla, el prosista català més important del segle XX, i un actor de primer ordre en la construcció de la imatge i la memòria de la Catalunya contemporània.
L’exposició se centra en les impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra, vinculant-les a un nivell més general, com és l’impacte que la Gran Guerra va tenir a la Catalunya neutral a nivell cultural, social i també econòmic; i com el seu record va afectar l’evolució política i cultural en els dècades posteriors. Analitza no només l’empremta de la Primera Guerra Mundial en l’obra i la biografia de Josep Pla, sinó també l’anàlisi del conflicte sobre el context baixempordanès, a les comarques gironines i a Barcelona, escenaris en els quals Pla va viure el conflicte. D’aquesta manera, la investigació pretén transcendir l’àmbit específicament intel·lectual i literari, per interpretar i mostrar les conseqüències de la guerra a nivell també econòmic i social. A través de les pàgines de les obres de Josep Pla i d’altres autors del moment es pot copsar l’impacte quotidià de la contesa bèl·lica malgrat la neutralitat oficial. Aquesta visió, degudament contrastada amb els materials d’arxius, biblioteques i hemeroteques, ofereix un panorama complet de la situació del moment i la forma com va ser viscuda a casa nostra.
“Mig Europa cau, com un edifici immens que s’esfondra. Rússia, Àustria, Alemanya…
El sentiment em porta del cantó del que cau. La raó, no!”
Josep Pla. El quadern gris. OC I, 398
“Hi havia una vida de nit sorollosa i brillant. El moviment obrer semblava decantar-se decididament a la revolució. Barcelona bullia, corria molt de diner, la intensitat de la ciutat era impressionant. “
Josep Pla. Tres artistes. OC XIV, 177.
“Jo havia viscut fins a la data en un ambient francòfil. La penya de l’Ateneu, que havia jugat un paper tan important en el curs de l’última guerra, era d’una francofília delirant i frenètica. França i res més!”
Josep Pla. El quadern gris. OC I, 793.
“En plena primera guerra europea les dificultats, sobretot econòmiques, eren excepcionals. La guerra havia tancat les fronteres i no sortia ni un tap a l’estranger.”
Josep Pla. El meu país. OC VII, 616.
“L’ideal, quan hi ha guerra, són els corresponsals poc guerrers.”
Josep Pla. El quadern gris. OC I, 454.
“Fa més de quatre anys que dura la guerra –quatre anys i un mes exactament. El nombre de morts, la quantitat de dolor, el volum de destrucció i devastació que la guerra ha produït no es pot descriure. La polèmica entre francòfils i germanòfils s’ha esvaït. Mantenir una tensió de quatre anys és impossible. La gent pensa a enriquir-se… i demà serà un altre dia. Si la guerra no tingués la desorbitada estupidesa profunda dels fenòmens còsmics, si la producció d’una guerra depengués d’un engranatge de voluntats clares i precises, determinaria i fixaria la petitesa humana amb més claredat que qualsevol altre fet o argument –més que una ensulsiada d’un milió de tones de pedra sobre la nostra esquena. La petitesa humana és indescriptible. És absolutament indiferent que l’home pensi o no pensi –que l’home cregui o no cregui.”
Josep Pla. El quadern gris. OC I, 303.
Itineràncies
- Fundació Josep Pla de Palafrugell, del 17 de juny de 2017 al 6 de maig de 2018
- Palau Robert de Barcelona, del 4 de febrer de 2019 al 31 de març de 2019. Notícia
- La Casa de Cultura de Girona, del 14 de novembre de 2019 al 3 de gener de 2020. Visites guiades a càrrec del comissari Francesc Montero: els dimarts, 26 de novembre i 17 de desembre a les 19:00.
Premsa
– Isern, Joan Josep “Mig Europa cau: la formació de l’escriptor Josep Pla” Vilaweb, 16.08.17
– Torns, Miquel. “El refugi de l’escriptor“. El punt-avui, 12.08.17
– Telenotícies de TV3 (36′ 45″ – 38′ 45″). 08.08.17
– Geli, Carles. “Pla ‘visita’ les trinxeres” El país, 03.08.17
– Vallbona, Rafael. “Pla i les guerres“. Blog Casa de VbN
– Fonalleras, J. M. ” I no creure en cap“. El punt-avui, 28.07.17
– Martín, Miquel. “La guerra de Pla“. diari de Girona, 26.06.17
– Vázquez, Eva. “La generació de la grip“. El punt-avui, 25.06.17
– Bonart, 15.06.17