2003

El temps que fuig. Narcís Comadira i Josep Pla (La huida del tiempo. Narcís Comadira y Josep Pla)

Coincidiendo con el primer día de verano, la Fundació Josep Pla inauguró una nueva propuesta de relectura de la obra del escritor de Palafrugell con la exposición El temps que fuig, que relaciona unos textos de la obra periodística y gráfica de un autor contemporáneo, Narcís Comadira, y el libro Les Hores de Josep Pla que justo ahora hace cincuenta años fue presentado por otro poeta, Salvador Espriu, con estas palabras: «Totes fereixen, la darrera mata. El lema elegant dels vells rellotges de sol sembla que implícitament reguli el seny i la memòria de Josep Pla«.

La exposición nos invita a saborear la obra de Comadira y de Pla, a percibir divergencias, coincidencias, valoraciones opuestas o nostalgias compartidas. Los cincuenta años reales que les separan, a menudo se diluyen por la parálisis cultural- y general- que provocaron la guerra y la posguerra en este país. Escuchen este diálogo entre dos autores de tiempos y valores diferentes pero de sensibilidades, paisajes y escenarios vitales completamente cercanos.

«Estimat Any Nou, no perdem el temps! Deixem córrer els mirallets! Com l’any passat, m’acontentaria de poder anar al llit tranquil dia per altre»

Josep Pla. Les hores. OC XX, 16-17.

«Tot i que la pressió del pas del temps és dolorosa i de vegades insuportable, sóc partidari de no defugir-la, perquè la meva experiència em porta a creure que només els qui senten aquest dolor somort –o agut- aprofiten la vida, en el sentit més general del terme, i aprofiten a tenir alguna idea de les seves meravelles. […] Aquest llibre concretament, elaborat pensant a posar uns comentaris, merament col·loquials, a les hores de l’any, ha estat, per a mi, una pura delícia, un entreteniment excepcional. Tothom l’hauria pogut escriure si s’hagués tret de sobre la confusió mental-monetària de l’època actual.»

Josep Pla. Les hores. OC XX, 9-10.

«Fa dies que bufa el vent, que la pluja cau a gavadals, de cop, arrossegant-ho tot; que el mar, enfellonit, s’endú la sorra de les platges, com volent esborrar els dies de glòria de l’estiu, com volent imposar per la força una tristesa adusta i duradora. Ja ho sé que tornarà a sortir el sol i que podrem passejar-hi pacífics mentre els arbres es van despullant, mentre es treuen les seves túniques d’or o de porpra per mostrar-nos, impúdics, els seus esquelets d’aer glacial. Però ara bufa el vent, ara plou, ara les onades salten esvalotades i, als cors, s’hi instal·la el desassossec i la malenconia.»

Narcís Comadira. "Tristesa". El País, 22.11.2001.

Itinerancias:
La Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners (del 8 de febrer al 30 de març de 2014)
La Canònica de Santa Maria de Vilabertran (del 17 de juny al 16 de setembre de 2012)
Espai Betúlia de Badalona (del 18 d’abril al 31 de maig de 2012)
Centre d’études catalanes de l’Université Paris-Sorbonne. (del 17 de gener al 24 de febrer de 2006)
Espai STB dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Barcelona (Muntaner, 221, octubre-novembre, 2004)
Casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem (Mallorca, juliol-setembre, 2004)
Centre Cultural la Mercè de Girona (febrer, 2004)
Fundació Josep Pla (del 21 de juny de 2003 al 29 de febrer de 2004)