2012

Dues mirades a Maillol. Josep Pla i Torres Monsó

El paisatge humà ens pot fer comprendre l’escultura com a memòria i concepte al llarg del temps. Des de dos observatoris privilegiats: el de l’escriptura i el de la pràctica escultòrica,  dues mirades a l’obra d’Arístides Maillol (1861-1944) —la de l’escriptor Josep Pla (1897-1981) i la de l’escultor Torres Monsó (1922)— ens acosten a un triangle de referències que obre diferents perspectives a l’hora de fonamentar un mètode creatiu.

Imaginem una trobada entre Pla i Torres Monsó, junts en una taula del mas Pla, en ple exercici de reflexió envers el mestre de Banyuls, un diàleg obert amb coincidències i complicitats, però també amb alguns punts de dissidència que permetran establir certs paràmetres escultòrics de futur, com per exemple el concepte de “deformació”, positiu o negatiu en funció de cada mirada.

Aquest plantejament a través de l’escriptura i de les imatges, permet tornar a definir les influències sobre la modernitat dins l’art contemporani, prenent la visió de la dona mediterrània com a model de voluntat creativa així com la capacitat d’evolució cultural dins una Europa fragmentada i poc globalitzada. 

Glòria Bosch i Pep Admetlla

«Aquestes idees arcaiques, gregues, foren la gran novetat que Maillol aportà en el corrent de l’escultura moderna. El que s’ha d’estimar dels antics no és pas la seva antigor; és la seva permanent, renovada novetat, que deuen a la naturalesa i a la raó, que en la naturalesa descobreixen.»

Pepe Baeza, cap de fotografia de la Vanguardia.

Descarregues