Foto Paco Dalmau
Exposició permanent
La passió per escriure
Josep Pla (1897-1981)
“S’ha d’escriure amb llibertat, amb gust, amb plaer, però amb la màxima observació possible.”
Josep Pla. Notes del capvesprol. OC XXXV.
- Edita Columna
Josep Pla és el prosista més important de la literatura catalana contemporània. Escriptor i periodista, autor de dietaris, biografies, memòries, novel·les i grans reportatges, va viatjar per tot el món sense oblidar mai els seus orígens palafrugellencs i empordanesos, fent universal el local.
Posseït per una autèntica passió per escriure, Pla va caracteritzar la seva obra amb un estil singular: des d’una mirada personal i inconfusible, va convertir la pròpia vida, experiències i lectures en matèria literària, confonent-la amb la realitat veritable. En els seus textos, va construir-se la imatge del solitari de Llofriu: una màscara que li permetia amagar rere la literatura la personalitat autèntica d’un home sensible, preocupat per la família, que va tenir diverses relacions sentimentals i que sempre va estar envoltat d’amics i coneguts.
Amb aquesta proposta singular dins el panorama literari català, ja des de ben jove Pla va obtenir un gran ressò i èxit entre tot tipus de públics. Uns lectors que encara avui continuen apreciant en la seva obra la reflexió sobre la identitat personal i col·lectiva, una vasta indagació sobre el pas del temps i la memòria i un vigorós retrat de la Catalunya del segle XX.
L’exposició es desenvolupa en set àmbits temàtics, que introdueixen el visitant a les diverses facetes de la biografia, l’obra i el llegat de l’escriptor.
Grups prèvia concertació
1. Visita guiada
Preu:
Fins a 15 persones: 80,00 € (90,00 € els caps de setmana i festius)
A partir de 16 persones: 5,00 €/persona (6,00 €/persona els caps de setmana i festius).
Els grups més grans de 20 persones s’hauran de dividir, per tal de circular amb més comoditat per l’exposició.
Durada: una hora i quart, aproximadament
Reserva:
info@fundaciojoseppla.cat – 972 30 55 77
Entrades individuals
1. Visita guiada
Consulteu l’agenda
Preu: 7,00 € i 3,50 € TR3SC i altres descomptes
Durada: una hora i quart, aproximadament
Reserva:
info@fundaciojoseppla.cat – 972 30 55 77
1. Autoretrat
“Jo, com a persona posada a treballar, no donava per més i penso que fet i fet he escrit la meitat de la meva obra per als diaris i les revistes, i l’altra meitat són tipus humans que he tractat de conèixer, com és l’enrevessat món dels pagesos i dels mariners o bé el senyor Cambó, o l’escultor Manolo, o Santiago Rusiñol, posem per cas. Aquests quaranta volums, als quals fatalment arribarem, són la meva modesta aportació a dues coses que estimo: la meva llengua i el país on he nascut.”
Josep Pla. Per passar l'estona. OC XXXVI.
“Ara els diré, amb el seu permís, les ciutats importants que conec i on he viscut durant una gran part de la meva vida. Com que era jove, el temps passa volant i el salari era magret i, havent estat sempre un antibohemi total, he acceptat la meva vida i encara gràcies! He viscut a Barcelona, a Madrid, a Lisboa, a Porto, a París, a Bordeus, a Lió, a Marsella; a Berlín, Hamburg, Frankfurt i Munic; a Gènova, Torí, Milà, Florència, Roma i Nàpols; a Estocolm, Oslo, Copenhague i Hèlsinki; a Varsòvia, Praga, Viena, Budapest i Sofia; a Atenes (Barcelona i Atenes són les poblacions més poblades del Mediterrani); a Constantinoble i Ankara; a Tel-Aviv i JerusaIem; a El Caire i als ports del mar Roig, a Aden i Kuwait; a Moscou, Leningrad i Gorki; en tantes altres que no recordo. En quants llits he hagut de dormir! Quina quantitat de substàncies m’he hagut d’empassar, en tot cas millors que les que se solen menjar, avui, salvant escasses excepcions, en el meu país!”
Josep Pla. Darrers escrits. OC XLIV.
2. Rodar el món
3. Coses vistes
“L’escriptor té una responsabilitat total davant de l’època que li ha tocat viure.”
Josep Pla. La vida amarga. OC VI.
“En el Mediterrani, tot és local: la meteorologia, la cuina, els dialectes, la gent. Tot hi canvia constantment. Unes milles més al nord o més al sud i tot varia: la direcció dels vents, el sabor del peix, la dosificació dels alls a la cassola, el parlar, el gust, els sentiments. La matisació és fascinadora, sorprenent.”
Josep Pla. Aigua de mar. OC II.
4. La lluita contra l’oblit
“Homenot, en català, no té cap sentit inconvenient i despectiu ni cap matís necessàriament grotesc: més aviat s’aplica a persones singulars, de personalitat grossa, voluminosa, rellevant, humanament densa. És possible que a l’època dels nenúfars lilials i de les carnacions morades i evanescents la paraula fos considerada grollera. Avui, que la burgesia ha esdevingut tan combativa i es deixa amb tanta eficàcia dirigir, és gairebé segur que el matís liberal-decadent de la paraula ha caigut completament i s’ha esvaït. «Homenots» vol dir avui el que en la nostra llengua volgué dir sempre.”
Josep Pla. Homenots (segona sèrie). Selecta, 1958
5. La il·lusió per escriure
“He de confessar que jo no hauria sabut fer altra cosa que escriure.”
Josep Pla. Per passar l'estonaOCXXXVI
“Tema literari: dibuixar, en una ratlla i mitja, el vol d’un ocell.”
Josep Pla. El quadern gris OC I
6. La vida ondulant
“Jo no faria res perquè en parlessin els diaris. T’agraeixo el paper que has elaborat, però no farà vendre ni un sol exemplar. El llibre es vendrà lentament, però es vendrà. Fa tants anys que escric, he escrit tantes collonades, em coneix tanta gent i sobretot el llibre està tan meravellosament imprès, que la gent el voldrà tenir i el comprarà. Jo tinc a més uns dos mil admiradors a prova de bomba, granítics, que faran propaganda. Potser més, potser menys. Aquests tipus faran —i fan— propaganda. No em refio de res més. Són persones que fa 50 anys que em segueixen. No sé qui són. Tot el que he escrit els agrada —simplement perquè els agrada, per gust, per desig de passar un moment. És una cosa que em fa quedar parat a cada moment, però que també és real.”
Carta de Josep Pla a Josep Vergés, agost de 1966,
uns dies abans de la publicació d’El quadern gris.
“La casa està admirablement col·locada sobre el paisatge. Els homes que la construïren formaven part de l’anonimat més gloriós. S’adonaven, però, del pes, de les formes, de l’esperit de la realitat circumdant. Un bon gust instintiu, nascut de la seva innata humilitat, eliminà de la seva visió de les coses tot exabrupte presumptuós, tota vel·leïtat de singularització”
7. El mas Pla
