Escena
L’oralitat en la literatura ens n’ofereix una dimensió que va més enllà de la lectura individual. La paraula dita ens permet assaborir el to i la musicalitat de cada text i gaudir de l’expressió literària amb l’acompanyament d’una bona interpretació, d’una escenografia suggerent o d’una música encertada.
RECITALS d'Anna Maluquer
"Ales o sabates. Verdaguer o Pla" per Anna Maluquer
El recital es conforma a partir de dotze temes comuns en l’obra dels dos autors. L’alternança entre un text de Verdaguer i un de Pla ens va conduint per l’univers personal de cadascun d’ells i ens permet saber com donen resposta a qüestions tan diverses com la vocació d’escriptor, la funció de la poesia, la visió d’un paisatge, la manifestació de la vanitat, les forces de la natura, el sentiment de dol, la por que ens condiciona o el plany davant un món que s’acaba. Abans de cada tema s’introdueixen breument els textos que s’escoltaran, tot subratllant-ne la semblança o la divergència. Tria i recitat: Anna Maluquer
Recital poètic
Jacint Verdaguer i Josep Pla, dues maneres d’entendre la vida. Jacint Verdaguer (1845-1902) i Josep Pla (1897-1981) representen dos dels pilars que han consolidat l’estructura de la nostra literatura actual. Verdaguer, màxim exponent de la Renaixença, domina el gènere poètic i Josep Pla, part integrant d’una prolífica generació d’escriptors, domina la prosa. Per tant, els aproximadament 60 minuts que dura l’espectacle, no només ens acosten a l’obra de dues personalitats ben singulars sinó que també serveixen de contrapunt a dos gèneres literaris: la poesia i la narrativa.
D’entrada, i només fixant-nos en la forma, sembla evident que l’obra i el pensament d’aquests dos autors són essencialment divergents. Però tenen més coses en comú de les que podríem veure-hi a primer cop d’ull. Tots dos ens han deixat una extensa obra: eren esforçats treballadors de l’art d’escriure i posseïen una sòlida cultura fruit de la seva gran curiositat que els va dur a realitzar nombroses lectures. Homes d’arrels profundes, foren alhora grans viatgers, sempre amatents a descobrir i compartir les particularitats dels països visitats i a comparar-los amb el seu entorn més local. Tots dos són escriptors que desperten incondicionals adhesions però també inexplicables menyspreus; ells mateixos foren homes de grans lluites internes i també de grans contradiccions, com tots els genis. I, sobretot, tots dos tingueren la clara voluntat d’arribar al major nombre de lectors possibles, fent de motors normalitzadors d’una literatura malmesa per molts diversos factors en el decurs de la seva història.
Així, si escoltant els seus textos, per una banda podem arribar a trobar tot allò que acosta a aquests dos grans prohoms de la nostra literatura, per l’altra també se’ns fan evidents les grans distàncies que els separen. Davant un mateix impuls creador, mai no pot ser igual la resposta d’un romàntic que la d’un realista.
Anna Maluquer
Concerteu l’activitat
info@fundaciojoseppla.cat
972 30 55 77
A les vostres instal·lacions
Preu: 200’00 € + quilometratge
Durada: 60 min.
A la Fundació Josep Pla
Preu: 200’00 €
Durada: 60 min.
“La poesia té una cosa empipadora
que és la rima, la musiqueta.
Recitada en públic
no es pot aguantar d’afectada.
Si és llarga,
és d’una monotonia pedantesca.
[…]”
Josep Pla. Notes per a Sílvia.
“La poesia és un aucell del cel
que fa sovint volades a la terra,
per vessar una gota de consol
en lo cor trist dels desterrats fills d’Eva.
Los fa record del paradís perdut
on jugava l’amor amb la innocència,
i els ne fa somniar un de millor
en lo verger florit de les estrelles.
[…]”
Jacint Verdaguer. Aires del Montseny.
"Veu de mar fonda" per Anna Maluquer
El recital es conforma a partir de textos de cada autor. L’alternança entre un text de Pla i una poesia de Vinyoli ens permet gaudir el paisatge des de dos punts de vista diferents: el de Josep Pla, des de la realitat del seu paisatge natal i el de Vinyoli, des de les emocions provocades pel paisatge que va gaudir durant els seus anys d’estiueig. Abans de cada tema s’introdueixen breument els textos que s’escoltaran, tot subratllant-ne la semblança o la divergència. Tria i recitat: Anna Maluquer
Recital poètic
Els més de vint anys d’estiueig de Joan Vinyoli a Begur feren sorgir en més d’una ocasió i a través de diversos llibres, el seu “càntic vivent”. Eren dies de vacança que li permetien fugir de la rutina de l’home i deixar anar completament el poeta, que discorria envoltat de bons amics i d’un paisatge abrupte i alhora paradisíac amb el blau de la mar interrogant-lo constantment. Josep Pla, era fill de Palafrugell i, per tant, coneixia perfectament els racons i els personatges que configuraven el seu paisatge natal; un paisatge que té el mar com a gran protagonista, un mar farcit d’històries i d’enigmes sobre els quals especular o imaginar.
Tenim, doncs, dos testimonis d’un paisatge que alhora van ser i són dos destacats representants de la nostra literatura, encara que la seva feina caminés per viaranys diferents: el de la poesia en Vinyoli i el de la prosa en Pla.
La poesia de Vinyoli ens parla de percepcions molt íntimes a través d’imatges grandiloqüents que li proporcionava la natura: la duresa del roc, la tenacitat de les arrels, la veu fonda del mar, les nits enceses, els abismes captivadors, la roca per al somni… són els reflexos dels anhels, primer, i de les frustracions, després, a mesura que la vida de l’home s’allunya del món construït pel poeta, a qui només queda la paraula per salvar-se.
Si Vinyoli parteix d’un paisatge per fer un viatge a l’interior del seu ésser, Pla parteix del mateix paisatge per veure, no tant el que li produeix en el seu intern sinó per escandir una cultura a través de l’activitat humana en aquest paisatge. Pla volia plasmar com la geografia ens condiciona i ens conforma. I ens ho explica a través de la seva experiència personal i, en moltes ocasions, la seva adjectivació acolorida i plena de matisos ens remet també, en certa manera, a una visió poètica d’aquest entorn que coneixia tan bé.
Anna Maluquer
Concerteu l’activitat
info@fundaciojoseppla.cat
972 30 55 77
Preu : 200’00 €/pers.
Durada: 40 min.
“Aiguablava és una cala formada per la Punta d’es Mut i els penyals de Cala de Cabres i Ses Falugues. Les roques de la primera punta són d’un color de brasa viva. Els penyals presenten aquells morats, violacis i lívids moradencs que ningú no va pintar millor que Joaquim Mir a la seva època a Mallorca—la costa nord de Mallorca i sobretot el Torrent de Pareis és l’obra màxima d’aquestes tonalitats—i que es poden també veure a l’etapa més brava de la Côte d’Azur, és a dir, entre Niça i la frontera italiana. Aquestes roques enormes donen un gran recolliment a la cala i projecten sobre les seves aigües ombres violetes.”
Josep Pla. Tres guies. OC XXX, 169.
LA ROCA
“Quina roca segura per al crit
de l’home, quina roca per al somni
d’aquest arbre ferit de retorçades branques?
Que ja no, sense arrels, el crit, en impossible
camí, vagi pels aires, deslligat
com una boira, però, quina roca,
per tal que pugui l’arbre del vell crit
almenys trobar suport?
Mira’l quiet i com, de mica en mica,
s’amoroseix el gest de la insoluble
força dels troncs, quan alguna hora sembla
l’ocell del cant posar-s’hi.
Ai, arbre del meu crit, que les arrels
penetrin en la roca mentre creixo
cap a la nit i em perdo; que la mort
no pugui ja trobar-me com una herba,
que em senti, roca, sempre, a les arrels.”
Vinyoli. El callat.
"Palafrugell d'arrel" per Anna Maluquer
Aquest recital és un viatge a Palafrugell, l’arrel d’un dels més grans escriptors que ha donat la nostra literatura. Tria i recitat: Anna Maluquer
Recital poètic
De les arrels, poques vegades ens en podem alliberar o fer com si no existissin. Allò que ens ha acompanyat en els nostres anys de formació, des de les persones als paisatges i vivències, crearà un pòsit inesborrable en el nostre imaginari i difícil de controlar per la raó o la consciència.
No cal insistir en la intensitat amb què Josep Pla viu Palafrugell i els seus entorns i com els fa responsables de modelar la seva pròpia personalitat. Gran part de la seva obra ens fa prendre consciència també que només observant allò que ens envolta podem arribar a copsar una multitud de realitats i, per tant, de coneixements.
Per Josep Pla els paisatges nous, sí, ens enlluernen, però aquest mateix enlluernament no ens en deixa copsar els matisos, és a dir, ens priva de l’excitació de la descoberta d’allò imperceptible. Concloure, després d’una vida tan rica en paisatges, que “no hi ha res de més excitant que viatjar pel propi país”, ens diu molt de la personalitat de Josep Pla: un palafrugellenc amb aquell gra de sorra al cap que el va dur a divagar per les aigües literàries durant tota la seva vida.
Anna Maluquer
“Personalment parlant, m’agraden els paisatges molt limitats, petits, de detallisme perceptible, de possibilitats d’accés a la seva matisació particular.”
Josep Pla. El meu país. OC VII, 205.
Concerteu l’activitat
info@fundaciojoseppla.cat
972 30 55 77
A les vostres instal·lacions
Preu: 200’00 € + quilometratge
Durada: 40 min.
A la Fundació Josep Pla
Preu: 200’00 €
Durada: 40 min.
