Exposiciones temporales
- 2022 Joan Fuster – Josep Pla: una conversa infinita
- 2021 De Palafrugell a París, 1913-1925. Josep Pla i els artistes, una mirada literària
- 2020 Josep Pla vist per Eugeni Forcano
- 2019 “El primer artista que vaig conèixer”. Joan B. Coromina i Josep Pla
- 2018 Professors de solitud.J. Esquirol, fotògraf –J.Pla, escriptor
- 2017 Mig Europa cau.Impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra.
- 2016 Josep Pla i la civilització surera
- 2015 Pop-up! Dibuixa’m un conte
- 2014 Notes sobre París. Joan Pujol-Creus — Josep Pla
- 2013 Les ciutats europees de Josep Pla
- 2012 Dues mirades a Maillol. Josep Pla i Torres Monsó
- 2011 A l’ombra de Josep Pla
- 2010 Jaume Vicens i Vives – Josep Pla. Complicitats
- 2010 Aigua de mar
- 2010 El Madrid de Josep Pla
- 2009 Maria Àngels Anglada (1930-1999). Vida i obra
- 2008 Pla, l’Hermós i companyia. Figures literàries II
- 2008 Pels camins de l’Empordà. Günter Grass – Josep Pla
- 2007 Pla, biògraf de Rusiñol.
- 2006 Josep Pla com a pretext
- 2006 Josep Pla i els pintors.
- 2005 Josep Pla. Cartes d’Itàlia
- 2004 Salvador Dalí, Josep Pla. Coincidències
- 2003 El temps que fuig. Narcís Comadira i Josep Pla
- 2001-02 Josep Pla: “…sóc un illòman”
- 2002 Gaudí i Verdaguer llegits per Josep Pla
- 2001 El carrer Estret, la poètica de la banalitat
2004
Salvador Dalí, Josep Pla. Coincidències (Salvador Dalí, Josep Pla. Coincidencias)
Salvador Dalí y Josep Pla coincidieron. Localistas militantes con vocación cosmopolita, obsesionados por la construcción de una obra artística y literaria, rigurosa y coherente, decididos a explicar su mundo sin límites de esfuerzo ni de forma. Al deseo mutuo de perdurabilidad, lo llamaban, repetidamente, “faràs forat”.
Con la exposición Salvador Dalí, Josep Pla, Coincidències y la edición de su catálogo hemos querido profundizar en el conocimiento de la relación de estos dos ampurdaneses excepcionales. Las cartas y notas que se cruzaron a lo largo de su vida, las dedicatorias de Dalí, las palabras para la difusión y el análisis de Pla y la colaboración final en un proyecto común, delatan el respeto y la complicidad que los acercan.
“Salvador Dalí aporta al surrealisme una inescamotejable presència realista. Precisament perquè el corrent és contrari, la posició val la pena. Els somnis, l’inconscient, són inexpressables, incontrolables, merament personals, no tenen expressió possible. El nu d’una dona –diuen- es pot expressar amb un signe. ¿Hi pot haver, però, un signe millor que la forma concreta mateixa?”
Josep Pla. Salvador Dalí, una noticia (1904). OC XXIX, 186.
“Dalí esdevingué una curiosa barreja de localisme exacerbat, frenètic, i de dandisme cosmopolita, libèrrim, il·limitat. És molt possible que a través d’aquesta dosificació hagi realitzat l’ideal dels empordanesos il·lustrats, que està format de miopia i de presbícia, de proximitats i de llunyanies, de l’obsessió per la cosa microgràfica i per l’espai dilatat”
Josep Pla. Salvador Dalí, una noticia (1904). OC XXIX, 193.
