Exposicions temporals

La Fundació Josep Pla i la Càtedra Josep Pla (UdG-Grup62-FJP) han coproduït l’exposició i el catàleg corresponent “Mig Europa cau. Impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra”, comissariada per l’investigador, Francesc Montero (UdG). 

La importància de la Gran Guerra a nivell mundial és indubtable. Va modificar les estructures socials, econòmiques, polítiques i culturals no només del continent europeu sinó d’una part significativa del món. Va ser un conflicte que es va iniciar l’agost de 1914 amb un entusiasme desfermat entre unes poblacions europees a la recerca d’unes sentiments comunitaris que l’arribada de la modernitat semblava haver erosionat definitivament i que, en pocs mesos, va demostrar haver-se convertit en una autèntica màquina de matar i destrossar les existències de milions de persones que experimentaven la duresa dels camps de batalla.

A l’estat espanyol, Eduardo Dato va declarar la neutralitat espanyola pocs dies després de l’inici de les hostilitats. Però aquesta neutralitat oficial va donar pas, amb una certa rapidesa, a una fortíssima disputa intel·lectual entre germanòfils i aliadòfils que es va estendre fins al 1918 i que, com succeïa al conjunt del continent, va afectar no només els intel·lectuals i els homes de cultura sinó també al conjunt de la vida política. A Catalunya, la Gran Guerra va ser viscuda amb un entusiasme i una passió desbordants. La simpatia pels Aliats va ser aclaparadora, especialment entre els intel·lectuals i els polítics republicans.

D’altra banda, aquesta mobilització intel·lectual també va afavorir l’eclosió de la celebrada i brillant generació d’intel·lectuals, escriptors i periodistes d’entreguerres, dintre de la qual Josep Pla va ocupar el lloc més destacat.

Malgrat que l’estudi de l’obra i la figura de Josep Pla tradicionalment ha marcat l’inici de la seva trajectòria literària i periodística amb posterioritat a aquest conflicte, ubicant-la a partir del seu primer viatge a París l’abril de 1920 –situat el 1919 a El quadern gris–, una anàlisi aprofundida demostra que l’autor no va ser aliè a l’efervescència provocada pel conflicte, i en va deixar constància a la seva producció, tant periodística com narrativa.

Per tots aquests motius, i tenint en compte l’ocasió idònia de la commemoració del centenari de la Primera Guerra Mundial ―fet que ha generat i continuarà generant esdeveniments arreu d’Europa―, la Fundació Josep Pla i la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, considerem una oportunitat única el projecte d’investigació i l’exposició per divulgar els resultats,  per posar de relleu la influència de l’esdeveniment sobre l’obra i la trajectòria de Josep Pla, el prosista català més important del segle XX, i un actor de primer ordre en la construcció de la imatge i la memòria de la Catalunya contemporània. 

L’exposició se centra en les impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra, vinculant-les a un nivell més general, com és l’impacte que la Gran Guerra va tenir a la Catalunya neutral a nivell cultural, social i també econòmic; i com el seu record va afectar l’evolució política i cultural en els dècades posteriors. Analitza no només l’empremta de la Primera Guerra Mundial en l’obra i la biografia de Josep Pla, sinó també l’anàlisi del conflicte sobre el context baixempordanès, a les comarques gironines i a Barcelona, escenaris en els quals Pla va viure el conflicte. D’aquesta manera, la investigació pretén transcendir l’àmbit específicament intel·lectual i literari, per interpretar i mostrar les conseqüències de la guerra a nivell també econòmic i social. A través de les pàgines de les obres de Josep Pla i d’altres autors del moment es pot copsar l’impacte quotidià de la contesa bèl·lica malgrat la neutralitat oficial. Aquesta visió, degudament contrastada amb els materials d’arxius, biblioteques i hemeroteques, ofereix un panorama complet de la situació del moment i la forma com va ser viscuda a casa nostra.