Biografia
1920-1938
Cartes de lluny
Pla és el primer escriptor modern de llibres de viatges en català. A més, primer per a La Publicidad i, després, per a La Veu de Catalunya i El Sol de Madrid, Pla és un destacat corresponsal de premsa. Durant gairebé vint anys, la seva trajectòria personal va íntimament lligada al viatge, al moviment, i els seus primers llibres són sobretot reculls de cròniques viatgeres. Al costat d’altres escriptors com Josep Carner, Josep M. de Sagarra, Eugeni Xammar o Joan Crexells, Pla es desdobla en un corresponsal mòbil que viatja per tot Europa (París, Gènova, Itàlia, Berlín, Moscou, Londres, Estocolm…) i que no deixa mai d’observar la realitat, de llegir constantment i d’escoltar i conversar a totes hores sense parar. Des del primer moment, és un escriptor que aconsegueix un gran èxit popular (dels dos primers llibres, se’n van fer tres edicions de dos mil exemplars), que col·labora en un gran nombre de publicacions, que és reconegut pels principals escriptors i crítics del moment i que és traduït a l’estranger.
Sebastià Puig “L’Hermós” i Josep Pla. Aigua Xelida, c. 1925.
Fundació Josep Pla, col·l. Josep Vergés.
Cafè El Progrés. Josep M. de Segarra, Francesc Pujols i Josep Pla. Martorell, 1930.
© Gabriel Casas.
Fundació Josep Pla, col·l. Josep Vergés.
La seva llarga estada a les principals capitals europees fa que s’interessi també per la política. Pla sempre va estar atent a l’evolució política i intel·lectual de Catalunya: surt escollit diputat de la Mancomunitat de Catalunya en una llista nacionalista del Baix Empordà l’any 1921. Uns anys més tard, sota la dictadura de Primo de Rivera, va ser processat per un article crític amb l’exèrcit espanyol. Aquells anys viu exiliat, en contacte permanent amb les principals figures nacionalistes que conspiraven contra la dictadura, com Francesc Macià. Torna l’any 1927 i de seguida esdevé un personatge polèmic: deixa La Publicitat, es converteix en la firma més destacada de La Veu de Catalunya, el diari de la Lliga i es posa a les ordres de Francesc Cambó, de qui acabaria escrivint una biografia política.
Mas Pla. Llofriu, 1922
Fundació Josep Pla, col·l. Edicions Destino.
Després de la proclamació de la República, és corresponsal parlamentari a Madrid de La Veu. Amenaçat de mort com altres periodistes pròxims a la Lliga, deixa la Catalunya republicana el setembre de 1936. Viu refugiat a Marsella amb Adi Enberg que treballa per als serveis d’informació i propaganda franquistes a l’estranger. Arriba a Barcelona el gener de 1939 amb les tropes franquistes i, poc temps després, s’instal·la a l’Empordà.
Rosa Pla, Pere Pla, Josep Pla i Maria Casadevall a El Canadell. Calella de Palafrugell, 1922.
Fundació Josep Pla, col·l. Josep Vergés.
Adi Enberg i Josep Pla al Far de Sant Sebastià. Llafranc, 26.10.1927.
Fundació Josep Pla, col·l. Edicions Destino.
1920
El mes d’abril se’n va a París com a corresponsal de La Publicidad. El mes de juliol és despatxat per un plagi en un article, però el mes de setembre es reincorpora perquè els seus articles havien obtingut un gran èxit.
1921
Publica des de Barcelona, la secció “Pall-Mall”. El mes de febrer se’n va a Mallorca i publica les seves cròniques en forma de diari. Exerceix d’enviat especial a Madrid. Surt elegit diputat de la Mancomunitat de Catalunya per la Lliga Nacionalista del Baix Empordà. Va a Portugal. El pare de Josep Pla té problemes econòmics i ha de viure a Barcelona, en cases de dispesa.
1922
Enviat especial a Itàlia. Escriu a La Publicitat, La Veu, a El Sol de Madrid i a la revista D’Ací d’Allà. Cobreix la marxa sobre Roma.
1923
Viatja al Ruhr, ocupat per França, a Lausana i Renània, Baviera, Turíngia i Saxonia. S’estableix de corresponsal a Berlin on conviu amb el periodista Eugeni Xammar.
1924
Processament militar per un article crític amb la política militar espanyola al Marroc, publicat a El Día de Mallorca. Viatja constantment per Europa. Inicia la relació amb Adi Enberg, ciutadana noruega nascuda a Barcelona.
1925
Publicació del primer llibre important: Coses Vistes. Viatja des de París a Rússia i després se’n va a Anglaterra.
1927-1935
Anuncia a la família un suposat casament amb Adi Enberg amb qui viatja a Còrsega. Torna a Catalunya. Col·labora a La Nau, La Nova Revista, L’Opinió i La Veu de Catalunya. Viatja pel llevant europeu i fa de corresponsal polític a Madrid. Publica: Llanterna màgica, Relacions, Cartes de Lluny, Cartes meridionals, Madrid, un dietari, Madrid (L’adveniment de la República)
1936-1937
Inicia la col·laboració a la revista S’Agaró. A l’inici de la guerra civil espanyola, marxa a França i a Itàlia, amb Adi Enberg, que treballava pel servei d’espionatge franquista. Cambó li encarrega la Historia de la Segunda República Española, que acabarà el 1939.
1938
Entra a l’Espanya franquista per Sant Sebastià. Col·labora a El Diario Vasco.
