Biografia

1966-1981

Notes de capvesprol

Per diverses raons, fracassa el projecte literari amb l’editorial Selecta. Després d’uns anys sense editor, Pla signa un contracte en exclusiva amb l’editorial Destino, dirigida per Josep Vergés, de Palafrugell, per poder editar una nova versió de l’obra completa. El primer volum és un llibre inèdit: El quadern gris, veritable síntesi de tota l’obra planiana. Després, vindran altres llibres inèdits, narracions autobiogràfiques, llibres de viatges reelaborats, reculls d’articles, etc. El reconeixement de la nova obra completa per part de la crítica només és el reflex del suport incondicional de milers i milers de lectors de totes les generacions, de totes les ideologies i tots els països catalans que, com a mínim des de 1925, havien seguit amb un veritable fervor l’evolució de la seva obra.

L’èxit de públic i de crítica van acompanyar immediatament la publicació de tots els volums de la nova obra completa, la que l’escriptor va considerar com la seva obra definitiva. Però les seves posicions polítiques i algunes actituds provocatives van distanciar Pla, durant els últims anys del franquisme, dels sectors més catalanistes i progressistes de la cultura catalana, que veien amb incomprensió les seves reticències davant la transició democràtica i el restabliment de l’autonomia de Catalunya. Tot i això, el reconeixement de l’obra de Josep Pla com una de les aportacions més valuoses de la cultura catalana començava a ser indiscutit: trenta mil pàgines de prosa catalana avalen l’exemple més fecund de la literatura catalana contemporània.

 Mas Pla. Autora: Carmen Pagès de Lord

1966
Inicia, amb El quadern gris, l’Obra Completa a Edicions Destino. Viatja a Les Canàries i Sudamèrica. Viatja al Rin: Holanda, Alemanya, França i Suïssa. Va a Sueca i Xàtiva. Torna a Buenos Aires.

1967
Viatges curts a Mallorca i a Atenes. Medalla d’Or de la Diputació de Girona. Premi de la crítica Serra d’Or per El quadern gris.

1968 
Viatja a Leipzig

1969
Viatja a Moscou i al nord d’Europa. Viatja al Cantàbric, País Basc i Portugal. Òmnium Cultural institueix el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el jurat del qual li refusa cada any el premi, cosa que provocarà polèmiques periòdiques fins després de la seva mort.

1972 
El mes d’agost fa un lleu infart de miocardi, del qual es recupera sense problemes. Les constants mostres d’admiració i afecte demostraran la seva creixent popularitat.

1973 
Cedeix gran part de la seva biblioteca i crea la Fundació que porta el seu nom. Premi de la Crítica Serra d’Or per El que hem menjat.

1975 
Els prínceps Joan Carles i Sofia el visiten al mas Pla. Medalla d’or de la província de la Diputació de Barcelona.

1976
Deixa de col.laborar a la revista Destino

1977 
Premi de la crítica Serra d’Or per Articles amb cua.

1979
Premi Ciutat de Barcelona per Notes del capvesprol. Ramon Sala, diputat de Convergència Democràtica, promou una campanya d’homenatge a l’obra literària de Josep Pla, que crea polèmica.

1980 
Josep Tarradellas li imposa la medalla d’or de la Generalitat. Joan Coromines, en el discurs d’agraïment per la medalla d’or que també rep de la Generalitat, fa una reivindicació de l’escriptor. Premi de la Crítica Serra d’Or per Notes del Capvesprol.

1981 
Mor el dia 23 d’abril, als 84 anys. Deixa publicats 38 volums de l’Obra Completa i d’altres inèdits que apareixeran després de la seva mort.