Biografia

1939-1947

Aigua de mar

Aclaparat pels esdeveniments polítics passats i per la guerra europea, Pla viu durant uns anys, en una mena d’exili interior, en diversos indrets de la Costa Brava: Fornells, L’Escala, Cadaqués. Són anys de reflexió, de recerca d’un sentit a l’existència, de misantropia, de trobar en el paisatge l’únic consol. Pla es converteix deliberadament en un home arrelat, voluntàriament aïllat. Vol parlar amb la gent més senzilla dels pobles petits: els pescadors, els pagesos, els artesans. Viatja constantment pel país, a peu, en autobús o en tren. Lentament, la visió del paisatge l’embriaga i li encomana una mena de panteisme sensual, sense sentit religiós, que es converteix en un entusiasme per la realitat. En la literatura que produeix aquells anys, destaca la redescoberta de la realitat més pròxima, la del paisatge i la del mar, descrita amb un marcat accent subjectiu, que inicia la que serà la seva lluminosa maduresa literària.

Josep Pla a La Marineda. Calella de Palafrugell, anys 1940.
Fundació Josep Pla, col·l. Josep Vergés

L’any 1940 comença la seva col·laboració regular al setmanari Destino, del qual es convertirà en un dels seus impulsors i ideòlegs més importants. Són anys difícils, de col·laboració amb el nou règim i també d’autocrítica. Sobrevivint només gràcies a la seva dedicació a la literatura i el periodisme, publica en castellà diversos llibres biogràfics, guies de viatge i obres d’encàrrec. Ben aviat abandona el projecte d’esdevenir un escriptor en castellà. Des de la tribuna que li oferia Destino, Pla es retroba lentament amb els lectors catalans i reprèn els seus contactes amb tots els sectors de la cultura catalana. Des del primer moment en què la censura ho va permetre, torna a publicar llibres en català, la llengua en la qual havien estat concebuts, pensats i escrits, mentre va ser possible, els seus llibres.

Josep Pla a la redacció de la Revista Destino. Barcelona, 1942.
Fundació Josep Pla, col·l. Josep Vergés.

Ignasi Agustí i Josep Pla davant la redacció de la Revista Destino. Barcelona, 1942.
Fundació Josep Pla, col·l. Lluïsa Sadurní.

1939
Acabada la guerra és un dels directors provisionals de La Vanguardia (gener-abril). S’instal·la a Fornells (Begur). Se separa d’Adi Enberg.

1940
Inicia la seva col·laboració setmanal a la revista Destino (fins al 1976). Viu a L’Escala. Inicia la seva relació amb Aurora.

1940-1946
Publica en castellà: Historia de la Segunda República EspañolaCosta Brava. (Guía general y verídica), Las ciudades del mar, Viaje en autobús, Rusiñol y su tiempo, Humor honesto y vago, El pintor Joaquín Mir, La huida del tiempo, Un señor de Barcelona i Vida de Manolo.

1943
Inicia una col·laboració setmanal al Diario de Barcelona.

1944 
Mor el seu pare

1946 
Viu a Cadaqués. Inicia la seva relació amb Consuelo.

1946-1947 
Torna a publicar en català: Cartes de lluny, Viatge a Catalunya i Cadaqués.

1947 
Viu entre L’Escala i Llofriu.