Exposicions temporals

L’exposició es divideix en tres àmbits:

1. Paisatges i persones de l’Empordanet, Girona i Mallorca

Es tracta d’un grup nombrós de pintures i sobretot dibuixos de joventut, dels anys 1905-1909, quan encara era un joveníssim bisbalenc aprenent d’artista. En aquest període abunden els apunts del natural que Coromina sortia a dibuixar pels volts de la Bisbal, des de Castell d’Empordà fins a Vulpellac, Peratallada i Torroella de Montgrí. Evidentment, encara no coneixia Josep Pla, però és en aquesta descripció del paisatge de l’Empordanet on podem veure coincidències amb les que uns anys més tard seran les primeres proses del palafrugellenc, amb la seva atenció característica als petits detalls del paisatge d’aquest rodal com a eina essencial per explicar-ne el sentit, el valor.

2. Referències literàries i artístiques

El pare de Joan B. Coromina era Joan Coromina Pujol (1850-1922), que des de 1878 tenia una escola de dibuix a la Bisbal, convertida en Escola Menor de Belles Arts el 1891. Per tant, el jove Joan Baptista va néixer en una escola d’art i, tot i la precarietat de mitjans, ben aviat va poder desenvolupar el seu talent. No és estrany, doncs, que el dibuix més antic estigui signat i datat per un nen de vuit anys, amb el segell de l’escola i el vistiplau del seu pare, ni que fes la primera exposició quan encara no havia arribat als disset, el febrer de 1907. Aquest àmbit està protagonitzat per un altre grup d’obres que podem relacionar amb els anys de l’estada de Coromina a Palafrugell, de 1913 a 1919. Hi apareixen treballs relacionats amb l’activitat cultural de Palafrugell, com el setmanari Baix Empordà, l’Orfeó Fructidor, l’oratori Adoració de Vicenç Piera, i el llibre Instantànies que Coromina i Pla havien de dedicar al seu amic Josep Ferrer. Ja no són apunts d’aprenent, sinó que es pot apreciar com Coromina havia desenvolupat una forma de dibuixar, un traç, més personal, i també s’atrevia a anar més enllà del simple apunt del natural, de manera que apareixen temes diversos, amb més originalitat i, en alguns casos, en sintonia amb el Noucentisme que dominava la cultura catalana del moment.

3. Coromina i Masó

Com a colofó hi trobem un petit grup d’obres relacionades amb diferents projectes que Joan B. Coromina va emprendre amb Rafael Masó, datades entre 1909 i 1914, a Girona, Sant Hilari Sacalm i Sant Salvador de Bianya, entre d’altres. Veient la qualitat de les aquarel·les de Coromina, s’entén l’entusiasme amb què sabem que Masó en parlava, quan percebia que el jove artista de la Bisbal podia fer unes valuoses aportacions als elements decoratius de la seva arquitectura que anaven més enllà de la producció de ceràmica vidriada. Per a Masó, l’aportació de Coromina era essencial en el seu projecte d’implantar a Girona els models alemanys i anglosaxons de col·laboració entre artistes, artesans i arquitectes.

La figura de Joan B. Coromina sempre ha estat relacionada amb la de Rafael Masó, però en aquesta ocasió també el veiem des d’una segona perspectiva, la que ens aporta la creació literària de Josep Pla. De fet, Pla va conèixer Masó a través de Coromina. Exposició i catàleg permeten reviure, doncs, el diàleg entre arquitectura, pintura i literatura que es va generar gràcies a les relacions entre aquests tres creadors.

Comissariada per Jordi Falgàs, director de la Fundació Rafael Masó
Selecció de textos de Josep Pla d’Anna Aguiló, directora de la Fundació Josep Pla
Exposició produïda per la Fundació Josep Pla i la Fundació Rafael Masó