Ruta Josep Pla

“Quan en una època ja molt llunyana freqüentava les festes majors vaig lligar amistat amb Garreta. Cada any, a Sant Feliu, per la festa, érem, el mestre i jo, dels qui anàvem més tard al llit. A la matinada, indefectiblement, ens trobàvem en el darrer cafè obert, i allí preníem, l’última copa i enceníem l’últim cigar de quinze cèntims. Ens assèiem, després, en un banc del passeig, que en aquella hora apareixia solitari i desert. Un enorme envelat, flàccid i exsangüe, posat sobre la platja, tocat per la llum de l’alba, semblava el flanc d’un elefant dissecat. A llevant, el cel era morat; sobre Sant Elm naixia un verd angèlic; la llum tenia una suavitat prodigiosa; el mar, arrissat pel vent de la terra, fresc i viu, es mantenia, entre dues llums, incert. Flotava en l’aire la malenconia exquisida i amarga de la bengala cremada, de la festa extingida.”